Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dijous, 29 d’abril del 2010

RIUDOMS-LA MOLA-RIUDOMS [53KM D+1.250m]

Aquest cap de setmana s’ha disputat la marxa (Riudoms - La Mola - Riudoms). A causa d’estar al costat de casa, passar per zones d’entrenament i està organitzada pels amics de Riudoms, fan que tingui una gran representació d’obridors.

L’any passat la pluja i els llamps van fer retallar el recorregut. Aquest any, a part de sumar un any més a les cames, la forta calor i humitat han pujat molt la duresa de l’excursió.

Tot i no ser una prova competitiva, ens agrada barallar-nos amb el cronòmetre i intentar estar a casa a l’hora de dinar. Per això la majoria dels obridors estem entre els primers arribats. La Inma amb problemes al genoll, acompanyada dels novells Joan Viñas i Jordi, s’ho van agafar més a poc a poc, amb l’objectiu d’acabar-la tot gaudint del paisatge, i així ho van fer. Segur que per a ells no serà l’última.

Felicitats a tots els finishers, novells i a l’organització.

Classificació (437 arribats):
1.- Pau Lanceta.....5:08
.....
3.- Isma.....5:22
8.- Marc.....5:48
10.- Joan.....5:50
20.- Roberto.....6:07
26.- Xavier.....6:17
30.- Antonio.....6:25
68.- Txell.....7:23 (2ª noia)
351.- Joan Viñas.....11:36
352.- Jordi.....11:36
355.- Inma.....11:37

El Joan ens relata:
Tenia moltes ganes de fer aquesta marxa, ja que l’any passat no la vaig poder fer per una lesió a la marxa de la Selva. Per mi la Mola és la nostra muntanya màgica i sempre és una satisfacció coronar-la. Em presento amb lo traje de gladietor i les super noves Speed Cross model Obrint Traça, tinc les ganes i el material per donar guerra, però sé que últimament no compleixo amb els entrenaments i estiraments i no sé que passarà. El Marc hem diu que vindrà amb mi, que vol sumar km sense massa desgast. Sortim a les 6:30 en punt i ja perdo el Marc, penso que amb l'olor de lycra no ha pogut frenar les cames i ja deu estar fent sèries pel pantà. M’ajunto amb el Roberto i posem un ritme alegre, tota l’estona avançant gent i xerrant amb amics. A partir de Montbrió apreto una mica més, el Roberto em segueix però ja no parla, diu que va bé i jo mantinc lo rumbo i la velocitat de creuer. Arribem als tobogans de Duesaigües i el Marc ens atrapa, estava al darrera, obra el paracaigudes i es queda al costat, li dic que tiri, i diu que no, que avui vindrà amb mi que vol anar trankil, (i jo penso, de trankil no res, avui et faré suar). Comencem la pujada al castell, pista encimentada, sense para de córrer, a poc a poc el Roberto es va despenjant. Jo veig que estic cremant molta metxa, però vull veure bufar al Marc, i no hi ha manera. Arribem al Castell i ens trobem l’Antonio fent estiraments, ha sortit molt fort i les cames ja li han dit prou. Coneixent-lo segur que es recuperarà. Al Castell got aquarius i amb un entrepà a les mans em llenço a la baixada voladora, i entre salt i salt mossegada al bocata, el Marc darrera. Arribem a l’Argentera, comença la pujada als molins i el Marc es treu lo seu bocata, aquí hi ha la diferència, a les pujades ell menja i jo esbufego. Abans dels molins apreto una mica i el Marc pateix una mica, però només són 50 metres, desprès ja demanava pas. A la pista dels Ventiladors, es comencen a encendre les llums del tablero. Fa molta calor, per la visera de la gorra tinc una gotera que m’indica que tinc una fuita d’aigua. Comencen els microrampes als bessons, que corrent com els pingüins aconsegueixo fer desaparèixer, però ja m’indica el que m’espera. Tota l’estona vaig bevent recuperations però ja sóc immune. Arribo al inici de la Mola i mega rampa als abductors, he de parar a estirar. Recupero caminant i aconseguim arribar al cim avançant al grup que portavem al davant. Se’ns ajunta el Miquel de Salou i comencem lo descens a bon ritme. Durant la baixa tinc les cames a punt de rampa però vaig aguantant fins que al aixecar la cama per esquivar una roca, em ve rampa, la cama es queda rígida i ensopego amb la roca, caiguda als peus del Marc, per sort sense conseqüències. A partir d’aquí començo un calvari de continues rampes als abductors,. He de córrer amb delicadesa per no provocar cap estrebada, poc a poc vaig fent km. El Marc juntament amb el Miquel i el Xavi de Riudoms van fent la goma i no els perdo. Arribem a l’ermita de la Roca, el tram de caminar previ m’ha recuperat força. Aprofito l’avituallament per amortitzar l’inscripció, em bec tot lo que trobo, acompanyat de fruits secs i un gel. Després d’uns breus estiraments comencem la baixada a Mont-Roig, jo sense forçar ja que encara hi ha molt de camí. Un cop deixem Mont-roig comencem la pista planera fins a Riudoms, observo que les molèsties van desapareixen i cada cop puc fer la passa més llarga. Poso xip de la marató de Barcelona km33 i agafant un ritme còmode vaig recuperant posicions. Aquí el Marc, fa sèries de control a control. Al final arribada a Riudoms, amb l’emoció d’haver guanyat una batalla que en alguns moments estava tocat de mort però no enfonsat. Aquestes recuperacions et fan créixer més, i tot i que dilluns vaig tenir les agulletes més fortes que recordo, ja estic pensant amb la pròxima. [by Joan]

dilluns, 26 d’abril del 2010

Cursa de les Fonts (Xerta) 26km D+1700

El Xavi ens relata:
El diumenge a Xerta vam disputar la cursa de les Fonts, vam anar Akane, Ester i jo coma corredors i com a suport portavem la Montse, en Rasban i en Pau, tot un equip d'animació de luxe.
Per mi no seria el dia ja que em notava molt carregat de pit i de pulmons, m'estava començant a sortir un costipat que no n'era del tot conscient (no fa falta saber que no tinc massa seny).
Surten les noies a les 9 i nosaltres a les 9:15, començo molt suau però ja quan veig la moleta i es caminar a munt incremento ritme, agafo a l'Akane que està pensant on s'ha ficat (crec que encara pot pensar), i es que la pujada és molt dura, ràpidament em diu que farà la marxa (si això vol dir que encara raona, no com jo!!!), tot i que he de dir que anava molt bé de posició i tenia a noies moltissim més enrere, però li falta experiència en aquest tipus de cursa. A no massa agafo a l'Ester que també està patint el pujadot en el que estem, estic una miqueta amb ella i vaig tirant, arribo a dalt la moleta i a la baixada em llanço una mica agafant ja a gent amb els que vaig fent conversa, vaig content i alegre fins al avituallament on em noto el cansanci i veig que estic al km 11, ai ai ai ai el cap se'm satura, pensava que en portava forces més, afluixo ritme com a senyal d'alarma, i continuo caminant corrent, fins que a una pujada per una canal m'agafen mareigos i tot, i em costa molt inspirar aire, m'aturo a estones i sembla que vagui una mica com un abuelito, sort que ara quasi tot es baixada, que faig molt tranquil i recuperant, ja que estic tota l'estona estornudant i amb un mal als pulmons que no em deixa respirar bé. La baixada se'm fa eterna i pesada, sobre tot els ultims kilometres però al final amb la satisfacció de poder acabar la cursa, tot i que la meva cara indicava el que habia patit.
L'Akane me la veig contenta i dutxada i em diu que faig mala cara, i és que estava amb mal de cap i amb un esgotament enorme, i l'Ester arriba més tard també amb un estat una mica com el meu indicant la duressa de la cursa.
Ara espero començar a agafar una mica de forma per acabar amb un somriure que és el que m'agrada!!! [by Xavi]

Classificacions

L'ester ens relata:
Després de Sant Jordi, llibres i roses l'equip OBRINT TRAÇA s'ha disgregat, uns quants enciams a fer RIUDOMS-LA MOLA-RIUDOMS (com la IMMA, la ULTRA TXELL, en JORDI, ROBERTO, JOAN, MARC, ANTONIO, XAVI AGUILO i un super fitxatge el JOAN VIÑAS (alerta senyors que diu que "AIXÒ ENGANXA!!!!" APUNTEU UNA SEMARRETA MÉS!), el MIKI a fer la cursa del parc temàtic PORT AVENTURA, i l'AKANE, en XAVI, la MONTSE, el CLUB DE FANS AMB XUPETE i jo (l'ESTER) cap a les terres de l'Ebre, aquesta vegada el poble honorífic era XERTA. La resta, quiets segur que no estaven!

XERTA ens brindava aquest diumenge amb 25,5 KM de cursa, 1700 desnivell positiu i molts avituallament que es van agrair moltíssim.

Doncs sí nois, no sé si dir XERTA o R.I.P. directament, mare meva, amb la senyora pujada, perquè se'n feu una idea amb un full una línia en diagonal i amunt i no paris de tirar amunt, i quan toquis la punteta de la COSCOLLOSA sàpigues que està a 879 metres, perquè en aquell moment molta lucidesa mental no és que tinguis la veritat. Després intenta disfrutar de la baixada, si les cames et deixen!

L'AKANE va agafar la drecera dels marxaires quan l'esperava la seva família a l'arribada.
El XAVI, entre moc i mocador de paper, va acabar com un campió.
La meva arribada una mica incolora.

Tot plegat els "enciams" ens hauran d'amanir una mica més!

Ah, per cert, la Montse es va quedar amb el nostre club de fan que els podeu veure a la foto, és el que té ser una super mama! Moltes gràcies MONTSE! [by Ester]

CURSA DE SANTA COLOMA [14KM]


Aquest cap de setmana ha estat ple de curses amb representació OBRINT TRAÇA, Cursa de Santa Coloma de Queralt, La marxa Riudoms-La Mola-Riudoms i la cursa de les Fonts a Xerta.

Comencem per la cursa de Santa Coloma amb la narració del Pere:
7:30 AM. Avui dieta de croissanets petits i a les 8:15 sortida cap a Santa Coloma de Queralt, on ja hi havia participat el 2007 amb un 6è lloc i copa, i l'any passat plovia a càntirs (era el mateix dia de la Mola) i em vaig quedar a casa.
Arribo a les 9:15h recullo el dorsal que avui és el 3!! vaig d'elit, però avui no toca, tot i ser una cursa que s'adapta a mi (14km amb les pujades fortes fins al km 5,5 i a partir d’allí planejar i baixades lleugeres i algun "repetxo"). Però avui no, ja vaig anar a tope al Almostrek. Donen la sortida, i aviat em veig més o menys el 20è, estic situat on vull, controlo respiració, ritme, vaig apretat però no forçat ni cremat, controlo el temps i noto gent que ve del darrera, em passen, els torno a passar, els segueixo sentint darrera, però no em giro. Passem per dintre d'un poble abandonat, que de nit deu ser fantasmagòric, el paisatge es ple de prats i molins de vent.
Arribo al km9 i pico, on trobo el meu cosí i la meva cosina política caminaires, que em diuen "vas el 18", però els dic parlant sense grans esbufecs "Avui vaig tranquil, ràpid però tranquil. Fins ara!" . El noi que ve el darrera, que va esbufegant em dir "Kbrn" i no se si s'ho deu creure, i de fet fa una estona que em ve accelerant una mica per passar-me. Arribo al km 10,5, on faig un canvi de ritme, abandono als perseguidors, i poc a poc vaig agafant corredors a la vegada que començo a veure el poble. Arribo al darrer km amb 2 corredors un bon tram davant meu, m'hi apropo, i a falta d'uns 250 metres de serpenteig per carrers en pujada, els esprinto i avanço, un se'm resisteix , però acaba cedint, arribo content i cansat pels darrers km, i en la posició 13. Llàstima que avui no és del tretzesports, que hauria tingut premi extra. Al final entrepà de llonganissa calenta, dutxa calenta i al sorteig de regals li van donar al número 2.
Ara toca Montblanc 10km ràpids, rapidets, i seguir preparant Vilaplana!!!. Salut [Pere]

+INFO

dimecres, 21 d’abril del 2010

ALMOSTREK [15,3KM D+632m]














Aquest diumenge s'ha disputat la segona edició d'questa cursa i caminata a la població d'Almoster. La cursa ens descobreix uns fantàstics racons a tocar de casa, el Puig en Cama, el Mas de Borbo, lo Salt, etc.....
Circuit de poc més de 15km, molt trencador de cames i ràpid, amb unes fantàstiques vistes, divertida arriba pels carrers del poble i unes instal.lacions noves de trinca.
Molt bons resultats dels nostres obridors, aconseguint algún pòdium en la classificació per categories.

CLASSIFICACIÓ (184 participants)
1.- Victor Gonzalez...1h07
...
6.- Pere (2º CAT3)...1h12
32.- Joan (14 CAT3)...1h20
47.- Toni (16 CAT3)...1h26
125.- Mioses (27 CAT3)...1h41

F1.- Paquita Guimenez...1h29
...
F6.- Mar (3ª CAT11)...1h35

+INFO

FOTOS D'OBRIDORS

El Toni ens relata:
Diumenge al matí a Almoster trobo una bona representació OT (Joan, Mar, Marc, Pere) i creia que també hi serien l'Albert i l'Inma que espero estiguin bé.

A l'ordre de sortida tots arrenquem i enfilem la pujada més llarga de la cursa fins al coll de Sant Joan, en aquestos primers quilòmetres vaig tirant sense apretar al màxim, sé el que el circuit és un trenkakames i vull tenir la destral ben esmolada per quan a la resta li comencin a fer figa les cames.
Un cop coronem el coll de Sant Joan, no m'avançarà ningú més en tota la cursa, baixem cap al barranc de l'aigua Sana que pel bé de tots han netejat d’esbarzers i enfilem una petita pujada i agafem el camí de Prades per encarar una costa cap un turonet després del qual em llenço a sac per un tallafocs on avanço a uns deu corredors (ja serà menys) i continuo baixant fins a la riera del Salt en aquest punt ens trobem l'última "rampeta maca" del circuit i em noto les cames una mica buides i em toca fer la pujada sobretot tirant de coco.
Quan apareixo al Picarany sé que ja he de donar tot el que em quedar i encara dono un parell d'atxassos més, a 200 mts de l'arribada no sé trobar el camí perquè portava el pilot automàtic dels entrenos i he de preguntar a un parell de corredors que em fan fer més tros i després m'esprinten per sort no perdo cap posició.

Després d'haver fet el circuit de la cursa més vegades que el quico em refermo en la meva idea que l'han deixat molt guapo i ja només en queda recordar-me de tots els amics amb els que vaig compartir cursa i esmorzar (OT's, Lluis, Xavi, Pinel, Francisco...) i fins la propera a tots. [by Toni]

El Pere ens relata:
Començo el dia amb 2 croissants i cap a Almoster on arribo a les 9 pensant que la cursa és a les 9:30,error i a correr.Donen la sortida a les 9:20h, on surto entre el grup capdavanter i un 2on grup, i abans d'atrapar al grup capdavanter les cames comencen a dir miau,em pasa el Ronald i m'anima a seguirlo, però avui les cames semblen no anar, el deixo anar a buscar un grup de 3 corredors que se que podrà agafat.Així que m'atrapa algú més i és cap al km 4, on m'agafa un noi que vam anar molt iguals a la Portella, avançant-lo en el sendero final.Avui és diferent, em costa seguir-lo pujant, però se que estem a punt d'arribar al coll de Sant Joan i despres toca recuperar, fem el 1er avançament junts i m'animo i recupero en la baixada, on encara que ell baixa força bé, li he posat el llaç i no el deixo escapar, així fins la pujada al turonet, on accelero el motor i veig que es queda uns pocs metres.Al tallafocs, baixo com pocs cops he fet, a casí tope, que no m'atrapi, a la baixada al Salt ja vaig sol, i és en el sendero de pujada forta posterior on veig el grupet de 4, quants km sense veure'ls i ara esta a l'abast, doncs caminen a estona, i jo no, jo amb la reductora corredora non-stop, els atrapo i al sendero de baixada de la casa caiguda foto un canvi de ritme a trencar, i quedem un gruper de 3 i un de 2 on hi va el Ronald a uns 30 metres. En la curta pujada per creuar Castellmoster m'agafa un d'ells uns pocs metres que recupero en el sendero de baixada, i en la pista trec la velocitat asfaltera, i aconsegueixo despenjar als 2 perseguidors, que arribaràn a uns 14 i 21 segons de mi a l'arribada, desprès d'un ziga-zaga de vertigen pels carrers d'Almoster. A l'arribada llonganissada i traguet de vi. Molt content amb el 6è lloc que em dona bons puntets per la general i amb una copa cap a casa. El 2on lloc de l'any passat aquest any ja era inabarcable per la presencia de figures del Trail Borges i d'altres indrets. A destacar la participaci´´o de la resta OT, amb un altra copa per la Mar, i amb molts bons llocs per la resta.[by Pere]

dilluns, 19 d’abril del 2010

11/04/10 MARATÓ DE LA FAGEDA [42kM D+2060m]

Un cop més el Marc ha fet de les seves. El passat diumenge 11 d’abril es va presentar a la Sénia per participar en la marató de muntanya de la Fageda, prova puntuable pel campionat de curses de muntanya de les Terres de l’Ebre. El que havia de ser un entrenament de llarga distància es va convertir en una cursa voladora aconseguint una fantàstica 9a posició i un temps de 4h 13m.

Classificacions i web cursa

El Marc ens relata:
El passat diumenge 11 d'Abril vaig participar a la Marató de Muntanya de la Sénia, que al igual que a la Marxa de la Selva, l'objectiu no era anar a per totes sinó fer un entrenament de volum de qualitat a bon ritme.....La veritat es que la idea inicial era de fer aquesta marató amb l'equipació ULTRA.... es a dir, bastons, camel de 2-3kg, etc...Per anar habituant el cos....Però tenia ganes de córrer i finalment vaig decidir treure les peses d'aquesta setmana i incorporar series en pujada entre setmana, com entreno fort...., per a no anat tan carregat de cames a la marató....Doncs finalment la vaig disputar, conscient de que no era el dia ni l'hora de que les coses sortissin millor.....A la cursa hem vaig trobar bé, ritmes ràpids i de menys a mes com sempre passant a 3 corredors en els últims 5Km i arribant 9º a meta molt sencer i content de les sensacions obtingudes després de recórrer 42Km amb 2060D+. [by Marc]

+ crònica del Marc


NOTA: Tenim les cròniques de la cursa d'Almoster al forn, a l'espera de guarnir-les amb les fotos. +info

dijous, 15 d’abril del 2010

ULTRA TRAIL SERRA DE TRAMUNTANA

16/04/10: Actualització. No us perdeu les cròniques dels seus protagonistes Ester i Enric.

Aquest cap de setmana pòdium O.T. al Petit Trail Serra de Tramuntana.
La nostra companya Ester Terri ha finalitzat segona en la cursa PETIT-TRAIL (52km) amb un fantàstic temps 8h 29m. La Montse també va prendre part en aquesta prova amb una 9 posició final. Molt bona posició ja que està en la fase d’iniciació.

Per altra banda, l’Enric Terri va participar en la modalitat ULTRA TRAIL (103,5km) aconseguint finalitzar el repte en 19h24m. Destacar en aquesta prova els segons llocs de la general dels nostre veïns Toni Calderon i Montse Sisteré.

Felicitats a tots!!!!

Classificacions i fotos.

L'Ester ens relata:
Una vegada més la expedició OBRINT TRAÇA es mobilitza i ara el destí és Mallorca!.
El dia 9 d’abril a les 12 de la nit a plena foscor, els participants, entre ells l’Enric Terricabras, van sortir on hi havia una lluna quart minvant que els acompanyaria forces hores. La sortida es va fer des de Pollença i acabarien a Andratx, havent de fer 103 duríssims Km.
El dia següent, a les 8 del matí la Montse i jo, vam sortir des de Deià, nosaltres jugàvem amb avantatge, vam fer el Petit Trail, que eren la meitat dels km, seria un recorregut de 53 Km i el punt de meta seria Andratx, igual que els ultres. S’ha de dir que hi va haver una participació femenina de 24 participants, remarcar aquesta dada, ja que l’any passat no en va participar cap.
Vam començar les dues molt fresques pujant el primer cim amb 800 metres de desnivell de cop, el sol començava a despertar-se i encara hi havia la frescor de la nit. A mida que avançava el temps començaves a veure paratges impressionants, de cop i volta ja tenies les mateixes vistes que un ocell i podies veure el tallant de les roques i una mar blava, com si s’hagués maquillat el millor blau que tingués per estar bonica per a nosaltres. Avançant, trobaves zones opaques em recordaven les meves terres on entreno normalment i em sentia a gust corrents. La primera parada als 9,4 km em vaig treure la samarreta màniga llarga, el sol començava a apretar, després vindria una tirada llarga de 20 km amb poc desnivell bastant corredor passant per Esporles i Estellencs, quan vaig arribar a aquest darrer avituallament ja portavem 33 km i haviem de fer l’esforç final, ostres mare meva, m’esperava una pujada que per mi va ser terriblement dura, a més, no vaig preveure que patiria tanta set i no tindria aigua per la baixada, s’ha de dir que el final vaig patir molt, al passar per la línea de meta tenia un cúmul de sensacions, alegria, tenia ganes de plorar, estava cansada, tenia molta set...però l’esforç va valdre la pena pels paisatges, per la gent dels pobles que anaves passant i t’animaven, pels participants, per la gent mallorquina i pel caliu que en tot moment la organització ens va transmetre. Recomano la Illa de Mallorca a tothom que no hi hagi anat, era la meva primera vegada i no serà la última. [by Ester]
















L'Enric ens relata:
El dijous 08/04/10 a les 07:00 una petita expedició d'obridors (Ester, Joan, Montse i Enric) agafàvem l'avió a l'aeroport de Girona per anar a Palma de Mallorca. A les 08 i escatx arribàvem a Palma i fèiem cua perquè ens deixessin un fantàstic Focus benzina. Un cop motoritzats, visita turística per Palma, el Port, la impressionant catedral...
Ens hospedem a l'hotel Brismar de Port d'Andratx. Opció econòmica i prou recomanable, tot molt net i amb vistes al mar, encara que fent un petit joc de coll. El dijous a la tarda anem a estirar una mica les cames i pugem un turonet des del qual gaudim d'una posta de sol esplèndida amb vistes a l'illa Sa Dragonera. Divendres al matí aprofitem per fer una mica de turisme i anem a Manacor (lo poble de lo Rafa) a visitar les Coves del Drac (coves subterrànies plenes d'estalactites o estalagmites... no sé! les que pengen). Es curiós, hem creuat l'illa de punta a punta de W a E i hem tardat tant sols una hora (en cotxe), gràcies a les habilitats al volant d'en Joan. Migdiada i a portar a l'Enric cap a Pollença ja que l'ultra comença a les 00:00 (ja són ganes ja...) A Pollença ens trobem a en Toni Calderón i el seu germà Alfons, recollim el dorsal, xip i a sopar. A les 22:00 ens fotem a un bareto a omplir dipòsits i què millor que una hamburguesa complerta (amb beikon y güevo) amb papes frites per fer 100 quilometrets. Per variar, arribem tard al brífing.
A les 00:00 es dóna el tret de sortida i uns 200 sonats emprenen el viatge cap Andratx, la travessa és molt bonica, en gran part es passa pel GR 221, la famosa ruta de la pedra en sec, molta pista, senderons i molt pedra, però en general poc tècnic. La cursa la divideixo (Enric) en dos parts: la nocturna fins Deià (pq 50.9) i la segona, diürna fins Andratx (pq103.5). Comencem en pla per enfilar a Lluc (km 16 1:55) per després pujar al punt més alt de la travessa 1200m. Potser perquè era de nit, no es veia la pujada i estava fresc m'he trobat bé i la intenció era arribar a Deià a les 08:00 per veure sortir l'Ester i la Montse. Arribada a Cúber (km 32,7 04:37) posició 49. Comença una baixada en ziga zaga que sembla que no s'hagi d'acabar, (quin munt de pedra!) i per fi arribada a Sóller (km 42,3 06:28) posició 45. Ja queda poc per arribar a l'equador, es comença a fer de dia. Arribada a Deià (km 50,9 08:07) posició 43. Finalment no les he pogut veure a la sortida, entrava a Deià que els veia enfilar carretera amunt. Carreguem energia i tornem-hi que toca pujada, aquesta ja es fa més dureta i ja baixo el ritme, arribada a Valldemossa (km 60,3 10:47) posició 73, aquí ja m'he columpiat. El proper avituallament hi ha menjar calent i ja és un al•licient per tirar endavant, aquí, la coordinació comença a fallar i em perdo un parell de cops però sense conseqüències crítiques. Arribada a Esporles (km 70 12:53) posició 80. Plat de pasta, pit de pollastre, ibuprofeno i gas!!!, arribada a Estellencs (km 84,2 15:28) posició 60. Última pujada, de les que toquen els trons i més quan portes 85 km, m'enxufo un power gel i gas, a pinyó. La baixada és d'aquelles que els genolls et reneguen, però avall. Finalment Andratx 103,5 19:24, 62 posició. Satisfacció i per fi aixecament de cap, ja que el primer cicle d'entrenaments el podria definir com la part de volum (he agafat volum) i la part de la intensitat (he tocat el flabiol amb intensitat). A veure com anirà el segon cicle...
Felicitar a la organització, i as alots i ses alotes mallorquines.
Destacar la bona actuació de l'Ester i la Montse. Ester, segona posició del Petit trail i la Montse que debuta aquest any i si no fos perquè ha estat perduda una hora i mitja per aquests móns de sobrassades i ensaimades hagués escurçat força més les 11:36. Agrair el servei coach, logístic i de suport d'en Joan. [by Enric]

RESULTATS – PODIUM:
ULTRA TRAIL (103,5km): HOMES / HOMBRES / MEN
1.Miquel Capo Soler (Garden Hotels, Mallorca) 13:52:32
1.Toni Calderon Guillen (C.A. Sant Celoni, Catalunya) 13:52:32
1.Xavi Manso Luis (A.E. Alcanar, Catalunya) 13:52:32

ULTRA TRAIL (103,5km): DONES / MUJERES / WOMEN
1.Julia Böttger (Trail-Magazine.de, Germany) 15:13:53
2.Montse Sisteré Llop (Cambrils, Catalunya) 17:56:53
3.Angie Rigo Bibiloni (Calvià, Mallorca) 19:12:28

PETIT TRAIL (52,5km): HOMES / HOMBRES / MEN
1.Gabriel Garcia Tato (Mallorca) 6:43:20
2.Toni Gran Sanchez (C.E. Triats.Som, Mallorca) 6:46:19
3.Xavier Gil Abadia (Mallorca a Dalt de Tot, Mallorca) 6:58:20

PETIT TRAIL (52,5km): DONES / MUJERES / WOMEN
1.Amaranta Ripoll Frau (Sa Milana - Alaro, Mallorca) 8:09:33
2.Ester Terricabras Marti (Obrint Traça, Catalunya) 8:29:06
3.Natalia Recio Fernandez (Sa Milana - Alaro, Mallorca) 9:16:33

dimarts, 13 d’abril del 2010

Oh la là, la cité de la lumière et de l’amour !!!


L'Akane ens relata la seva experiència a la marató de Paris:
Lo pitjor del viatge, al principi: les baixes. L’Ivan i el Dani tenien un examen el mateix dia de la marató (putada). Però la mala sort no va acabar amb això: la Patri va tenir un accident de moto el dijous, i es va trencar el radi. La van enguixar en espera de l’operació, i no va poder ni agafar l’avió. De totes maneres, la varem tenir molt present, al nostre cor i com diu el Jaba-Lee, a les meves sabates (vaig portar el seu xip) i al meu abdomen (on portava el seu pitrall).
Per contra, vam fitxar al Carles, que va córrer amb el pitrall del Dani.
El divendres vespre varem partir el Carles i jo amb la Txell i tota la seva família al complet. I a l’alberg ens vam trobar amb la resta de l’expedició, Xavi, Imma, Jordi, el germà de la Imma i la seva xicota (no me’n recordo dels noms, ho sento!!!!).
Ens vam distribuir en 3 habitacions de 4, en la meva estàvem amb la Txell, el Carles i el Xavi.
Dissabte matí la Txell és la única que compleix i està esmorzant a les 7.30, a les 8 parteix amb la seva família. Es capaç de matxacar-se tot París, visitar la fira de la marató allà a les afores, esgotar a la seva família, i córrer una marató a l’endemà, dutxar-se i marxar al Louvre. Una màquina, per entendre’ns. :D
Un bon rato més tard, estem la resta esmorzant uns croissants (2, recomanació especial del Pere) i marxem a donar voltes per Montmatre. Després anem a la fira de la marató i agafem els pitralls. No aconseguim que ens tornin els diners del pitrall de la Patri, així que intentem vendre’l a lo loco, ens pengem un cartell a l’esquena que diu “JE VENDS DORSALE” i esperem trobar algú. Però no. Mentre, ens fotem el pasta party que està excel•lent, ens trobem algún conegut i recollim informació de totes les maratons del món que anem a fer. I afegim una mica de vi que ens ofereixen en alguns estans. Resultat: en breu us proposaré el pròxim viatge maratonià OT, en forma de llista per fer votacions (yupiiiiiiiii!!!!!!)
Continuem la visita a Paris, i alguns no es perden el partit del Barça. Però tots a dormir rapidet, que hem de descansar.
I arriba el dia, oh mon dieu! Teníem l’esmorzar preparat a les 6.30, dieta del Pere al país on es fan els millors croissants del món! Ens posem els ponxos de plàstic que ens havien regalat, i cap a l’Arc de Triomf!!! Allà ens vam trobar el caos i la confusió, 40.000 persones calentant amunt i avall, més els acompanyants, érem molta gent! En fem unes fotos, ens acomiadem dels pares de la Txell i del Jordi, i el Xavi marxa cap al seu lloc. La Txell, la Imma, el Carles i jo entrem a la nostra zona, la de menys de 4 hores (jeje, quina moral quan ens vam inscriure) i trobem una cua de unes... 500 persones davant 4 tristíssims lavabos. Uf, quins nervis, i estem que explotem!!! Sort que no tenim vergonya de res, i vam mostrar els nostres espectaculars culs a l’afició, allà a un raconet una mica apartat. Quin fart de riure ens vam fotre!!!!
Donen el tret de sortida, música dels Black Eyed Peas, nervis, histèria, riures, emoció, petons, abraçades, balls, càntics a ple pulmó, aplaudiments... Vint minuts més tard passem per la sortida, piten els xips i comencem a córrer, esquivant ponxos de plàstic, roba amuntegada pel terra, perdem a la Txell, perdem al Carles, recuperem a la Txell, la tornem a perdre, trobem al Carles, perdem a la Imma definitivament.
Els primers 30 kilòmetres van ser espectaculars. Creuar París al trote és maquíssim, podíem gaudir de les vistes d’aquesta espectacular ciutat i del caliu de la gent que ens animava moltíssim. Cada pocs quilòmetres havia una xaranga, havia gent disfressada que ballava i cantava a crits per animar, havia cheerleaders gays amb pompons, havia ballarines de xarleston, japonesos que aplaudien sense parar, gent que simplement ens somreia, nens que ens xocaven la ma, alguns ens animaven pel nom que estava escrit al pitrall, grups amb banderes del seu país, milers de bretons, gent de taronja que animava “allez les oranges”, bombers en perfecta formació, policies, conductors d’ambulàncies, senyores grans, ciclistes, un grup de flamencas francesas... Els avituallaments cada 5 km amb aigua, taronges, plàtans, sucre, panses... I cada 5 km també havia cosis amb aigua per a les esponges (o pel que fos). A vegades ens regaven amb mangueres! Va ser divertidíssim, em va encantar.
Ara be, la meva felicitat es va acabar cap al kilòmetre 30. Els genolls em van començar a fer mal, més mal, moooolt de mal, i ni els estiraments, ni el masatge que em van fer molt amablement, ni els crits d’ànim de la gent van poder amb ells. Quina putada! Total, que vaig continuar caminant, fins que ja no podia ni caminar. Sort que el Carles es va quedar tot el temps amb mi, si no fos per ell hagués plorat com una bleda i m’hagués donat al drama i a la tragèdia. Però no, vaig aguantar com vaig poder, arrossegant la cama dreta, ell m’anava a buscar menjar als avituallament i aigua, perquè si jo parava de caminar, tornar a arrencar era encara més dolorós. També va ajudar força que a partir del 35 havia avituallaments amb gotets de vi (meravellós!!!!!), que ens van donar les energies que ens faltaven, i a més, una mica de caliu, que ens estàvem congelant.
I vam creuar la línia de meta.
Vaig recollir una samarreta i una medalla de finisher per mi, una altra de cada per a la Patri i una samarreta per a l’Ivan. Si hagués estat menys cansada, hagués agafat també per al Dani, però no podia amb la meva ànima. Encara vam haver d’anar caminant fins al metro (completament col•lapsat per la riada de gent), a l’hostal, dutxa ràpida, tren i a l’aeroport.
Aquesta és la crònica de la cursa que vam fer el Carles, la Patri i jo, que tenim la mateixa marca exacta. :D
Ara, a recuperar-se del mal de peus, turmells, genolls, esquena, coll, braços, cames... crec que no em deixo res. I a somiar amb el següent viatge per fer una marató, on seré capaç de córrer sense parar durant els 42 km 197 metres, i on podran venir també l’Ivan, el Dani i la Patri. Seguríssim!! [by Akane]

MARATHON DE PARIS 2010

dilluns, 5 d’abril del 2010