El fort vent i gèlides temperatures han fet que molta gent es quedes a casa, tot i així, hem aconseguit un bon grupet per fer l'entrenament d'avui, i com sempre, molt divertit.Bon Nadal i coneixement amb els torrons.
dissabte, 25 de desembre del 2010
3er ENTRENU NADALENC O-T "LES FOTOS"
El fort vent i gèlides temperatures han fet que molta gent es quedes a casa, tot i així, hem aconseguit un bon grupet per fer l'entrenament d'avui, i com sempre, molt divertit.dimarts, 21 de desembre del 2010
3er ENTRENU NADALENC O-T "CONVOCATÒRIA"
Ja ha arribat la tercera convocatòria de l’entrenament que fem cada Nadal per tal de cremar moltes calories i fer lloc per el Ultra Tiberi que ens espera aquests dies.
FITXA TÈCNICA:
Dia: 25 desembre fum, fum, fum.
Hora: 9:00 a.m.
Sortida: Casal de Vilaplana
Recorregut: Vilaplana-(Campanilles o Garrigots)-Mussara-Tosques-Vilaplana
Material obligatori: algun accessori que ens recordi que és Nadal.
Material prohibit: tot accessori que es pugui degradar pel camí deixant restes no biodegradables, com per exemple cintes d’arbre de Nadal, esprais de neu, etc...
Roadbook:
9:10 Tret de sortida
10:30 Foto Mussara
11:15 Arribada
L’any passat vam tenir la sorpresa de trobar-nos una gran resposta a la crida i vam aconseguir ser un grup molt nombrós. Un dels problemes detectats és que no tothom té el mateix nivell, i això representava nombroses parades per reagrupar el ramat. Com que la nostre prioritat és la gent, volem que vingui tothom, independentment del nivell, no és una competició. Per resoldre els temps d’espera proposem fer dos grups:
- ELS RENS DESBOCATS – Ritme trote / tomb llarg “Els Garrigots”
- ELS PARES NOELS CABREJATS – Ritme xinu-xanu alegret / tomb curt “Campanilles”
El tret de sortida provocarà un allau de rens desbocats deixant els Pares Noels amb tots els trineus i regals. Els rens desbocats, pujaran pel tomb llarg, “Els Garrigots”, sense amagus ni dreceres, i amb un ritme suau. Si arriben abans d’hora al punt de reunió, s’hauran d’esperar i es moriran de fred.
En canvi, els pares Noels molt cabrejats, es carregaran els trineus i regals a l’esquena i pujaran per Campanilles. Un cop arribats a la Mussara aprofitaran que els rens estaran bevent aigua del llac i els agafaran. Un cop lligats al trineus baixaran tots junts pel camí de les Tosques, amb parada al riu per si algú necessita un refrigeri de cames. Finalment, arribats a Vilaplana tothom cap al seu corral a prepara el dinar, el caga tió i el vers de Nadal.
Fins dissabte.
FITXA TÈCNICA: Dia: 25 desembre fum, fum, fum.
Hora: 9:00 a.m.
Sortida: Casal de Vilaplana
Recorregut: Vilaplana-(Campanilles o Garrigots)-Mussara-Tosques-Vilaplana
Material obligatori: algun accessori que ens recordi que és Nadal.
Material prohibit: tot accessori que es pugui degradar pel camí deixant restes no biodegradables, com per exemple cintes d’arbre de Nadal, esprais de neu, etc...
Roadbook:
9:10 Tret de sortida
10:30 Foto Mussara
11:15 Arribada
L’any passat vam tenir la sorpresa de trobar-nos una gran resposta a la crida i vam aconseguir ser un grup molt nombrós. Un dels problemes detectats és que no tothom té el mateix nivell, i això representava nombroses parades per reagrupar el ramat. Com que la nostre prioritat és la gent, volem que vingui tothom, independentment del nivell, no és una competició. Per resoldre els temps d’espera proposem fer dos grups:
- ELS RENS DESBOCATS – Ritme trote / tomb llarg “Els Garrigots”
- ELS PARES NOELS CABREJATS – Ritme xinu-xanu alegret / tomb curt “Campanilles”
El tret de sortida provocarà un allau de rens desbocats deixant els Pares Noels amb tots els trineus i regals. Els rens desbocats, pujaran pel tomb llarg, “Els Garrigots”, sense amagus ni dreceres, i amb un ritme suau. Si arriben abans d’hora al punt de reunió, s’hauran d’esperar i es moriran de fred.
En canvi, els pares Noels molt cabrejats, es carregaran els trineus i regals a l’esquena i pujaran per Campanilles. Un cop arribats a la Mussara aprofitaran que els rens estaran bevent aigua del llac i els agafaran. Un cop lligats al trineus baixaran tots junts pel camí de les Tosques, amb parada al riu per si algú necessita un refrigeri de cames. Finalment, arribats a Vilaplana tothom cap al seu corral a prepara el dinar, el caga tió i el vers de Nadal.
Fins dissabte.
dijous, 16 de desembre del 2010
100 MILLES HIMÀLAIA "LA CRÒNICA"
Com ja sabeu el passat més d'octubre la Txell amb les seves amigues Kittys van aconseguir realitzar aquest repte, cursa de 5 etapes amb un total de 100 milles per la serralada del Himàlaia a l'Índia.
Hem intentat per tots els mitjans que la Txell ens fes una crònica i no hi ha hagut forma, inclús amb mesures tan dràstiques com desconnexió del Facebook o prohibició al 2011 de fer curses de més de 5 km, però res ha fet l'efecte.
En canvi l'Elvira, una de les integrants de l'equip Kittys, ha realitzat una mega crònica amb tota mena de detalls. La seva lectura et fa sentir un participant més. Per donar-hi més emoció, ha fet una crònica per etapa. Amb la seva autorització us adjuntem les cròniques per tal que les gaudiu. Agafeu cadira i crispetes que això és llarg.
Pròleg
Etapa 1
Etapa 2
Etapa 3
Etapa 4
Etapa 5
Agrair a l'Elvira per aquesta crònica tan treballada i felicitar a totes les components de l'equip pel repte aconseguit i amb fantàstics resultats. Segur que juntes podreu assolir molts reptes més i com a fans que som, ja tenim ganes de compartir-los amb vosaltres. Per cert, pròxim repte de l'equip al 2011 GORE-TEX TRANSALPINE-RUN.
Hem intentat per tots els mitjans que la Txell ens fes una crònica i no hi ha hagut forma, inclús amb mesures tan dràstiques com desconnexió del Facebook o prohibició al 2011 de fer curses de més de 5 km, però res ha fet l'efecte.
En canvi l'Elvira, una de les integrants de l'equip Kittys, ha realitzat una mega crònica amb tota mena de detalls. La seva lectura et fa sentir un participant més. Per donar-hi més emoció, ha fet una crònica per etapa. Amb la seva autorització us adjuntem les cròniques per tal que les gaudiu. Agafeu cadira i crispetes que això és llarg.
Pròleg
Etapa 1
Etapa 2
Etapa 3
Etapa 4
Etapa 5
Agrair a l'Elvira per aquesta crònica tan treballada i felicitar a totes les components de l'equip pel repte aconseguit i amb fantàstics resultats. Segur que juntes podreu assolir molts reptes més i com a fans que som, ja tenim ganes de compartir-los amb vosaltres. Per cert, pròxim repte de l'equip al 2011 GORE-TEX TRANSALPINE-RUN.
dilluns, 13 de desembre del 2010
ALGUNS OBRIDORS PER LA MITJA DE SALOU I MARATÓ CASTELLÓ
Finalment el carro volador ha estat indentificat. Són el t
àndem Pere-Roger amb el nou cotxet jogging colors O-T. Espectacular!!!FOTOS D'O-T
Fotos del Monrasin
Classificacions
I MARATÓ CIUTAT DE CASTELLÓ
L'Ivan ja és un SUB-3H2:55:58. Felicitats màquina!!!
Vídeo arribada
Web cursa
dimecres, 8 de desembre del 2010
SOPAR OT-2010
El passat divendres dia 3 vam realitzar el sopar fi de temporada OT-2010, amb un gran èxit de convocatòria.
Ja ens agradaria tenir aquest èxit d’obridors a les curses, però degut a les diferents disciplines esportives i estats de forma, això és molt difícil. Les úniques convocatòries on podem formar un gran grup són els sopars i festes, no sé perquè...jajaja.
Aprofitant que gairebé hi érem tots, farem l’etiquetatge de la foto per tal que ens coneixeu. Esperem al pròxim sopar poder veure noves cares, i sobretot, les moltes que no van poder venir.
Volem agrair la paciència de l'amo del Restaurant “Cal Vicari" de Mont-roig, ja que li vam despenjar els quadres i ens vam fer ocupes d’un endoll, per poder veure amb un projector les fotos de les expedicions a Himàlaia del Xavi i la Txell, per cert, molt xules i recordeu que encara esperem les respectives cròniques.
Ja ens agradaria tenir aquest èxit d’obridors a les curses, però degut a les diferents disciplines esportives i estats de forma, això és molt difícil. Les úniques convocatòries on podem formar un gran grup són els sopars i festes, no sé perquè...jajaja.
Aprofitant que gairebé hi érem tots, farem l’etiquetatge de la foto per tal que ens coneixeu. Esperem al pròxim sopar poder veure noves cares, i sobretot, les moltes que no van poder venir.
Volem agrair la paciència de l'amo del Restaurant “Cal Vicari" de Mont-roig, ja que li vam despenjar els quadres i ens vam fer ocupes d’un endoll, per poder veure amb un projector les fotos de les expedicions a Himàlaia del Xavi i la Txell, per cert, molt xules i recordeu que encara esperem les respectives cròniques.
XaviA.-Albert-Toni-Pere-Iván-AkaneEnric-Xavi-Miquel-Joan-Txell-Isma-Olga-Antonio-Isa
Roberto-Marc-Montse-Mar-Núria
Roberto-Marc-Montse-Mar-Núria
dijous, 2 de desembre del 2010
28/11/10 MARATÓ DONOSTIA
El Pere ens relata aquesta crònica amb pròleg i tot:
La crònica desprès d'aquest paràgraf: ... darrerament, els 2 darrers anys, m'havia mal acostumat a marató realitzada, marató amb MMP (Millor Marca Personal), i això s'havia d'acabar algun dia... bé doncs, em poso en els precedents de la marató, on hi busco el pq, però no excuses:
Agafo el cotxe i cap a dalt on arribo abans de les 8, per un dia soc puntual, no com als dinars i sopars corredors.cat on o em perdo o arribo tard.
Decideixo si tapat o no, al final em deixo una peça llarga sota tirants i m'agafo un imermeable d'un us.Deixo bossa al guardarropia i busco l'Isma per una foto i no el trobo.
Donen la sortida, i m'enganxo al grup sub 2:45', per provar que no quedi, aviat ja veig que vaig forçadet, i just abans del 1er pas per anoeta, veig la claka correcat i els deixo la peça de maniga llarga i a seguir patint. De cops me'n vaig enrera del grup, però recupero i em torno a situar en el megagrup de poder 50 corredors per 2:45. Les llebres ho porten molt bé, i va de conya pel vent estar dintre, i amb la 1era pluja, no et tapa, però talla el vent. Ja veig que màxim aguantare la mitja marató, on dit i fet, desprès de fer la goma, al avituallament se m'escapen i sols m'hi apropo una mica abans de l'estadi, però ja no els veure més.
Els ritmes, abans de 3'50'', ara passen a 4:12, 4:20 i així sent avançat per un munt de gent, a grups i tot, i gent correcat com chute,etc. Al km 25 em plantejo si val la pena seguir, serà un patir llarg i sense recuperació possible, llavors penso... he corregut 14 maratons i no he plegat mai. Pq fer-ho avui? Doncs no, no penso plegar, ara sols m'importa acabar, sense lesionar-me i intentar passar els kms el més alegre possible, gaudint la cursa i animant els corredors que conec. I així ho faig, passen quilometres i agafo la segona pluja, pujant al poligon aquell llunya, se'm posa la pell de gallina, doncs al meu ritme, ara aprop de 5'/km, ja no genero calor i tinc una mica de fred. Alli m'avancen el Koldo i la Kasumei i m'animen a seguir amb ells, dic que no puc, però quan em porten uns 10m ho intento, però no puc, giro a dalt i sols espero veure aviat la Concha, m'aferro als ànims de la gent, i ho agraeixo molt, passo el
Túnel i enfocant la Concha em passa el grup sub 3h, i penso, no puc seguir-los, i sols els anims de la gent quan abandonem la concha i pugem pel carrer on hi ha més gent, fan que m'embravoni i animi a la gent al mateix temps que els meus parcials començen a millorar 4'31'', 4'21'' i em keden 2,195kms i tinc 10'20'' per fer-los per fer sub 3h, el que no entenc es que c...ns fa la llebre poder 300 m davant meu?¿?¿?.
Bé, ara començo a avançar corredors, m'animo, els animo, m'animen i això marxa per acabar amb 4:18 i 4:08, i fent la volta a l'estadi aixecant els braços i marcant un ritme de 3'45''/km aquests 300m.
Arribo, m'abraço amb Koldo, desprès Srafiki i molta gent que fa marca com l'Oscar Rdz. A la poca estona arriba l'Isma, no esta animat, ha afluixat a la part final, però li dic que no passa res, en vindràn més, i crec que havia arribat una mica cansat, amb molta competició a sobre.
Jo estic content, satisfet, no per fer marca, si no per no abandonar quan hauria estat molt fàcil i fer un sub 3h. Fa un temps comptava si tenia + sub 3 que per damunt, i la cosa si no ho hagues aconseguit hauria esta igualada (8 x 7). Ara ha quedat 9 maratons sub 3h (4 a Donosti) i 6 per sobre de les 3h.
Desprès vam anar, no sense perdrens al lloc de trobada per fer un bon dinar amb la colla correcat.
Ara a seguir lluitant, toca recuperar-se, mirar que ha fallat, quedarà la rabia per saber que hauria fer sense les malalties recents, segueixo encostipat, i si el pla d'entrenament ha tingut forats.
Un cop recuperat caldrà pensar en .... Sevilla o Barcelona, o qui sap!
Vull acabar la crònica FELICITANT A:
[by Pere]
WEB CURSA
Enllaç per si voleu comprar un poster del Pere o de l'Isma a grandaria natural.
La crònica desprès d'aquest paràgraf: ... darrerament, els 2 darrers anys, m'havia mal acostumat a marató realitzada, marató amb MMP (Millor Marca Personal), i això s'havia d'acabar algun dia... bé doncs, em poso en els precedents de la marató, on hi busco el pq, però no excuses:- Aquest any he fet més muntanya en competicions curtes que mai, millorant l'estat de forma a mesura que avançava l'any.
- A la cursa de l'Espluga finals de juliol, sempre és un test per mi, i ja vaig fer una de les meves millors marques, encar que un minut més que l'any passat
- Desprès de les curses de muntanya, els darrers 2 o 3 mesos, he fet una preparació de cara al marató, una mica anarquica, com sempre, però a més, amb dificultats per trobar dies per entrenar molts kms, sols una setmana he passat dels 100 i de la resta, la majoria eren entre 50 i 80. Tenir un nen de menys d'un any també influeix.
- Les darreres 4 setmanes han estat extranyes, el 24 d'octubre feia MMP en mitja, tot i estar refredat del dia abans, despres la setmana següent, vaig agafar una gastroenteriris que no em va deixar entrenar la setmana -4. La setmana -3 vaig fer força volum, i la setmana -2, vaig acabar amb una MMP en 10kms i ajuntant-ho amb 18kms a 5:45/km
- Les darreres 2 setmanes, refredat fins la medula, amb mocositats, tos, algun dia una mica de febre... total sols vaig fer 7kms.
Agafo el cotxe i cap a dalt on arribo abans de les 8, per un dia soc puntual, no com als dinars i sopars corredors.cat on o em perdo o arribo tard.
Decideixo si tapat o no, al final em deixo una peça llarga sota tirants i m'agafo un imermeable d'un us.Deixo bossa al guardarropia i busco l'Isma per una foto i no el trobo.
Donen la sortida, i m'enganxo al grup sub 2:45', per provar que no quedi, aviat ja veig que vaig forçadet, i just abans del 1er pas per anoeta, veig la claka correcat i els deixo la peça de maniga llarga i a seguir patint. De cops me'n vaig enrera del grup, però recupero i em torno a situar en el megagrup de poder 50 corredors per 2:45. Les llebres ho porten molt bé, i va de conya pel vent estar dintre, i amb la 1era pluja, no et tapa, però talla el vent. Ja veig que màxim aguantare la mitja marató, on dit i fet, desprès de fer la goma, al avituallament se m'escapen i sols m'hi apropo una mica abans de l'estadi, però ja no els veure més. Els ritmes, abans de 3'50'', ara passen a 4:12, 4:20 i així sent avançat per un munt de gent, a grups i tot, i gent correcat com chute,etc. Al km 25 em plantejo si val la pena seguir, serà un patir llarg i sense recuperació possible, llavors penso... he corregut 14 maratons i no he plegat mai. Pq fer-ho avui? Doncs no, no penso plegar, ara sols m'importa acabar, sense lesionar-me i intentar passar els kms el més alegre possible, gaudint la cursa i animant els corredors que conec. I així ho faig, passen quilometres i agafo la segona pluja, pujant al poligon aquell llunya, se'm posa la pell de gallina, doncs al meu ritme, ara aprop de 5'/km, ja no genero calor i tinc una mica de fred. Alli m'avancen el Koldo i la Kasumei i m'animen a seguir amb ells, dic que no puc, però quan em porten uns 10m ho intento, però no puc, giro a dalt i sols espero veure aviat la Concha, m'aferro als ànims de la gent, i ho agraeixo molt, passo el
Túnel i enfocant la Concha em passa el grup sub 3h, i penso, no puc seguir-los, i sols els anims de la gent quan abandonem la concha i pugem pel carrer on hi ha més gent, fan que m'embravoni i animi a la gent al mateix temps que els meus parcials començen a millorar 4'31'', 4'21'' i em keden 2,195kms i tinc 10'20'' per fer-los per fer sub 3h, el que no entenc es que c...ns fa la llebre poder 300 m davant meu?¿?¿?.Bé, ara començo a avançar corredors, m'animo, els animo, m'animen i això marxa per acabar amb 4:18 i 4:08, i fent la volta a l'estadi aixecant els braços i marcant un ritme de 3'45''/km aquests 300m.
Arribo, m'abraço amb Koldo, desprès Srafiki i molta gent que fa marca com l'Oscar Rdz. A la poca estona arriba l'Isma, no esta animat, ha afluixat a la part final, però li dic que no passa res, en vindràn més, i crec que havia arribat una mica cansat, amb molta competició a sobre.
Jo estic content, satisfet, no per fer marca, si no per no abandonar quan hauria estat molt fàcil i fer un sub 3h. Fa un temps comptava si tenia + sub 3 que per damunt, i la cosa si no ho hagues aconseguit hauria esta igualada (8 x 7). Ara ha quedat 9 maratons sub 3h (4 a Donosti) i 6 per sobre de les 3h.Desprès vam anar, no sense perdrens al lloc de trobada per fer un bon dinar amb la colla correcat.
Ara a seguir lluitant, toca recuperar-se, mirar que ha fallat, quedarà la rabia per saber que hauria fer sense les malalties recents, segueixo encostipat, i si el pla d'entrenament ha tingut forats.
Un cop recuperat caldrà pensar en .... Sevilla o Barcelona, o qui sap!
Vull acabar la crònica FELICITANT A:
- TOTS ELS QUE VAU FER MMP!!! Alguns amb molt de marge
- TOTS ELS QUE VAU ACABAR LA VOSTRA PRIMERA MARATÓ!!! Sou unes besties i ara ja no podreu para de fer-ne.
- TOTS ELS QUE VAU ACABAR, TOT I NO CONSEGUIR MMP o OBJECTIUS, Simplement acabar una marató és un EXIT que molts cops oblidem per la Marquitis del nassos.
- A TOTS ELS QUE VAU ESTAR DE PUBLIC i AL SEGUIMENT QUE ES VA FER VIA MOBIL-WEB.
- A L'ISMA per aconseguir acabar, tot i que veia que per un grapat de segons se li escapava el temps que buscava, desprès d'haver-se atrevit a anar a un ritme frenètic els primers quilometres.
[by Pere]
WEB CURSA
Enllaç per si voleu comprar un poster del Pere o de l'Isma a grandaria natural.
dijous, 18 de novembre del 2010
1a MARATO COSTA DAURADA
Minicrònica d’en Pere, segons diu, el mèrit és dels maratonians;
Divendres 19h, quan falta menys d'un hora per tancar inscripcions m'apunto per veure que tal estic i surto a entrenar x fer un km baixant de Castellvell en 3:00:87''', segueixo sense ser un sub 3'/km.
Les fotos.....
Classificacions
Fotos i vídeos
Els nostres protagonistes:
MARATÓ:
Sucre 3h15',
Roberto 3h29' (amb la llebre Robert Tarragó, company de "Els dimecres a Vilaplana")
Enric 3h37'
10KM:
Pere 36:14
JordiC. 43:51
Inma 46:59
Montse 57:23
I al pròxim 28N, els espatlles fastuc asfalterus a la MITJA DE TARRAGONA i a la MARATÓ DE SAN SEBASTIAN
Divendres 19h, quan falta menys d'un hora per tancar inscripcions m'apunto per veure que tal estic i surto a entrenar x fer un km baixant de Castellvell en 3:00:87''', segueixo sense ser un sub 3'/km.
Diumenge, croissants petits d'una festa dl dia abans i cap allà. Em trobo amics k faran la marató i la gent de O-T, Montse, Imma, Enric, Roberto, Sucre i JordiC., i al meu ídol, el Fiz escalfant, li dono ànims. Cap a la sortida on durant els 1ers 500m de baixada forta, em permeto seguir el Martin, desprès ja se m'escapa. Comencem a pujar, passem els kms volant, rebo ànims del Xavi Aguiló de públic i fotògraf, i al tornar i creuar-me amb corredors, molts ànims de coneguts. Acabo amb marca personal, molt content, i m'espero animant corredors de la marató.
M'ajunto amb un company de feina k de no córrer mai cap cursa, ha passat a córrer per iniciar-se a 2 maratons en 2 setmanes. Avui va just, el vull acompanyar una estona i l'acabo acompanyant del km24 a l'arribada a ritme de 4h.
Molt contents ens fonem en una abraçada.
Salut i fins la propera [by Pere]
M'ajunto amb un company de feina k de no córrer mai cap cursa, ha passat a córrer per iniciar-se a 2 maratons en 2 setmanes. Avui va just, el vull acompanyar una estona i l'acabo acompanyant del km24 a l'arribada a ritme de 4h.
Molt contents ens fonem en una abraçada.
Salut i fins la propera [by Pere]
Classificacions
Fotos i vídeos
Els nostres protagonistes:
MARATÓ:
Sucre 3h15',
Roberto 3h29' (amb la llebre Robert Tarragó, company de "Els dimecres a Vilaplana")
Enric 3h37'
10KM:
Pere 36:14
JordiC. 43:51
Inma 46:59
Montse 57:23
I al pròxim 28N, els espatlles fastuc asfalterus a la MITJA DE TARRAGONA i a la MARATÓ DE SAN SEBASTIAN
divendres, 12 de novembre del 2010
2a CURSA DE LES ROQUES [24KM D+1.250m]
L'Albert G. ens relata:
07 de novembre, Horta de Sant Joan:
Tenia pendent tornar a Horta per a córrer en un zona espectacular, paisatge de roques i boscos. On em sento com a casa. Ja fa més 1 i mig que hi vaig estar per feina, encara recordo aquells dies tristos on jo i els meus companys varem treballar dur per que el foc no s’escampés més, resignats per el succeït en aquest maleït incendi, per els que ja no estan.
Són les 8h, em desperto, dins la furgo, al pàrquing dels corredors i esmorzo. Vaig a buscar el pitrall, pel camí trobo moltes cares conegudes, i xerro. El cel es gris i cau un breu ruixat que mulla tot una mica. Em trobo amb Santi, amic amb qui comparteixo entrenaments i curses, escalfem abans de la sortida. Fa una mica de fred i humitat.
A la sortida tothom preparat, i de sobte surt un home disfressat de Papa Benet XVI i ens beneeix
quan sortim, quin fart de riure! Començo baixant del poble, per un bosc amb camí ample. Comença la primera pujadeta, crestejo una carena rocosa amb algun pas tècnic entre llastres i rostolls cremats. Baixo a creuar el Canaletes, sense perdre de vista en Santi, que manté un bon ritme i anem avançant algú de tant en tant. Comença la pujada a Roques Cambretes per una llosa per on baixa l’aigua i esta plena de verdet, cal anar amb compte rellisca força.
Segueixo pujant, sender amb passos tècnics i grimpades, encara queda molt, pujo fins al Coll de La Gilaberta i tot emboirat fins a la Font del Montsagre d’Horta tot fent alguna baixadeta enmig de un bosc magnífic i trams de sendera alegre que es podia córrer bastant. Passat aquest punt, el sostre de la cursa, inicio la gran baixada molt tècnica i compromesa, el pujador d’en Valero, després pista de terra que em durà a tornar creuar un altre cop el Canaletes. Durant aquesta baixada he d’afluixar una mica, tinc flato. Començo a pujar Santa Bàrbara, l’últim tram de forta pujada, el flato marxa, trotant suau em recupero i em trobo amb gent que m’havia passat i en Santi, segueixo amb ells una estona, la part més dura estava apunt d’arribar, em trobava bé de forces i crec que era el moment de fer l’últim esforç, el moment clau per la escapada. M’enfilo per la cresta rocosa amb molta pendent, m’agafo els genolls i amunt, passes llargues i sense pausa. Un cop a dalt, sense parar, avall com
un isard, sense manies, em trobo bé i amb forces, molta pedra petita i bancals fent ziga-zaga. Un cop passat Sant Salvador només em queda pujar a Horta, per asfalt, uns 2 km, massa km asfaltats per a mi, jejeje..., la pujada enmig dels carrerons es fa eterna, val la pena i apreto fins al final, gràcies als ànims de la gent, crits i aplaudiments, fins i cridaven el meu nom (ah, es clar, penso, porto el meu nom a la esquena, jejeje). Final, arribo a la plaça, 02:50:40, 46è de la general.
Sobretot, gràcies a la organització: senyalització, avituallaments, suport logístic, voluntaris (incansables i sempre donant ànims i indicacions) i la botifarrada final... bona gent per tot arreu, com la cursa anterior a Tivissa, per a mi les millors curses es fan a TERRES DE L’EBRE! [by Albert]
Web cursa
07 de novembre, Horta de Sant Joan:Tenia pendent tornar a Horta per a córrer en un zona espectacular, paisatge de roques i boscos. On em sento com a casa. Ja fa més 1 i mig que hi vaig estar per feina, encara recordo aquells dies tristos on jo i els meus companys varem treballar dur per que el foc no s’escampés més, resignats per el succeït en aquest maleït incendi, per els que ja no estan.
Són les 8h, em desperto, dins la furgo, al pàrquing dels corredors i esmorzo. Vaig a buscar el pitrall, pel camí trobo moltes cares conegudes, i xerro. El cel es gris i cau un breu ruixat que mulla tot una mica. Em trobo amb Santi, amic amb qui comparteixo entrenaments i curses, escalfem abans de la sortida. Fa una mica de fred i humitat.
A la sortida tothom preparat, i de sobte surt un home disfressat de Papa Benet XVI i ens beneeix
quan sortim, quin fart de riure! Començo baixant del poble, per un bosc amb camí ample. Comença la primera pujadeta, crestejo una carena rocosa amb algun pas tècnic entre llastres i rostolls cremats. Baixo a creuar el Canaletes, sense perdre de vista en Santi, que manté un bon ritme i anem avançant algú de tant en tant. Comença la pujada a Roques Cambretes per una llosa per on baixa l’aigua i esta plena de verdet, cal anar amb compte rellisca força.Segueixo pujant, sender amb passos tècnics i grimpades, encara queda molt, pujo fins al Coll de La Gilaberta i tot emboirat fins a la Font del Montsagre d’Horta tot fent alguna baixadeta enmig de un bosc magnífic i trams de sendera alegre que es podia córrer bastant. Passat aquest punt, el sostre de la cursa, inicio la gran baixada molt tècnica i compromesa, el pujador d’en Valero, després pista de terra que em durà a tornar creuar un altre cop el Canaletes. Durant aquesta baixada he d’afluixar una mica, tinc flato. Començo a pujar Santa Bàrbara, l’últim tram de forta pujada, el flato marxa, trotant suau em recupero i em trobo amb gent que m’havia passat i en Santi, segueixo amb ells una estona, la part més dura estava apunt d’arribar, em trobava bé de forces i crec que era el moment de fer l’últim esforç, el moment clau per la escapada. M’enfilo per la cresta rocosa amb molta pendent, m’agafo els genolls i amunt, passes llargues i sense pausa. Un cop a dalt, sense parar, avall com
un isard, sense manies, em trobo bé i amb forces, molta pedra petita i bancals fent ziga-zaga. Un cop passat Sant Salvador només em queda pujar a Horta, per asfalt, uns 2 km, massa km asfaltats per a mi, jejeje..., la pujada enmig dels carrerons es fa eterna, val la pena i apreto fins al final, gràcies als ànims de la gent, crits i aplaudiments, fins i cridaven el meu nom (ah, es clar, penso, porto el meu nom a la esquena, jejeje). Final, arribo a la plaça, 02:50:40, 46è de la general.Sobretot, gràcies a la organització: senyalització, avituallaments, suport logístic, voluntaris (incansables i sempre donant ànims i indicacions) i la botifarrada final... bona gent per tot arreu, com la cursa anterior a Tivissa, per a mi les millors curses es fan a TERRES DE L’EBRE! [by Albert]
Web cursa
dimecres, 10 de novembre del 2010
i aquest cap de setmana cap a la .....
Marató Costa DauradaEl Club Runnersworld Tarragona conjuntament amb Running Solutions i PortAventura, i amb la col·laboració dels Ajuntaments de Cambrils i Salou, Turisme Cambrils, Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, la Diputació de Tarragona i la marca esportiva Nike, tenen el plaer d'organitzar la primera Maratón Costa Daurada.
Una atractiva Marató amb arribada i meta en el parc temàtic de PortAventura, recorrent el passeig marítim de Cambrils i Salou. Un circuit ràpid i pla, on els corredors més exigents podran posar-se a prova en els 42.195 metres.
Conjuntament amb la MCD se celebrarà la primera carrera de 10K Costa Daurada, que recorrerà part del circuit de la Marató.
Com amfitrió de la MCD tindrem a un dels millors corredors de tots els temps, Martín Fiz. El dissabte 13/11/10 en la fira del corredor realitzarà una roda de premsa (19-120h) i el diumenge 14/11/10 disputarà amb tots els corredors la competició dels 10K.
El pròxim dia 14 de Novembre us esperem en la línia de sortida i que gaudiu tots d'aquest gran esdeveniment esportiu.
Runnersworld Tarragona
dimecres, 3 de novembre del 2010
CRÒNICA MITJA MARATÓ DE REUS
Els 8 primers calssificats de la mitja maratóReus, 24 d’octubre de 2010;
Desprès d'una setmana amb series de 2km, i un dissabte on em vaig llevar amb mal de gola i mal de cap, em vaig prendre durant el dia un parell de ibuprofenos i un gelocatil abans d'anar a dormir.
Dia de la cursa, em llevo, vaig a buscar i menjo 2 croissants i mig, i anem amb Ricard (OT), que ve de Montbrió cap a Reus que esta a prop i farà la de 10km.
Avui també corren per OT, Jordi Correig i Xavi Aguilo, fent tots ells un bon paper.
Arribem i ja sabem, dorsals, imperdibles, etc. Casi sense escalfar, donen la sortida, on surto a segona fila, però força ràpid, pensant k amb el refredat ja em vindria el "bajon", i passo el km5 en 18'50".I m'ajunto en un grupet que serem 4, i aguanto al grup, fins al km 10, on al passar pel primer tomb sols quedem 2.
La cursa es estranya, doncs em sortit del pavelló olímpic, que es tot un encert, per infraestructura, arribada interior, coberts si plou, grades per public, etc...
El que no es bonic es el recorregut entre Misericòrdia i cinturó, direcció rotonda de Riudoms, amb lleugera pujada on noto un punt de debilitat en el company de batalla, però un cop baixem per camí del Roquis, em deixa, i m'agafa un bon grapat de metres que ja no podré reduir. Baixant Països Catalans el mantinc, però lo important ara ja es el temps, doncs pinta bona marca, i dit i fet, arribo amb temps rellotge 1h19'16", marca personal per un segon, o 1h18'59" segons temps oficial.
En 8ena posició, i amb copa i tot!!!.
Un èxit, i amb les condicions que venia més. Un bon test per la pròxima marató de San Sebastián.
La llàstima, es que a divendres de la setmana següent, no he entrenat, per una passa i que per agafar-la, segur que també ha influït la debilitat post cursa.
Ara toca gaudir de l'estat de forma, que aquest any ha anat in crescendo mentres ha anat avançant el circuit Baix Camp.
Sols falta fer la marató i seguir gaudint la vida.
Salut i gràcies per la feina Joan, [by Pere]
Fotos i classificacions
Classificació general mitja marató:
1.- Pedro Ortega ..... 1:11:20
2.- Juan Carlos Xifre ..... 01:12:12
3.- Sergi Casas ..... 1:12:36
....
8.- Pere Rodríguez (OT)...... 1:18:59
.....
105.- Jordi Correig (OT)..... 1:35:17
Classificació general 10 km:
1.- Sergi Hidalgo ..... 00:33:41
2.- Oscar Alberich ..... 00:33:46
3.- Victor Gonzalez ......00:33:51
....
139.- Ricard Martínez (OT) ..... 00:49:17
NOTA DE L'EDITOR: Llistat d’obridors segons cerca realitzada a la classificació. Sé que hi ha més obridors, però com que no estan com a OBRINT TRAÇA no els he posat, no em puc dedicar a llegir tota la classificació a buscar els incògnits.
Desprès d'una setmana amb series de 2km, i un dissabte on em vaig llevar amb mal de gola i mal de cap, em vaig prendre durant el dia un parell de ibuprofenos i un gelocatil abans d'anar a dormir.
Dia de la cursa, em llevo, vaig a buscar i menjo 2 croissants i mig, i anem amb Ricard (OT), que ve de Montbrió cap a Reus que esta a prop i farà la de 10km.
Avui també corren per OT, Jordi Correig i Xavi Aguilo, fent tots ells un bon paper.
Arribem i ja sabem, dorsals, imperdibles, etc. Casi sense escalfar, donen la sortida, on surto a segona fila, però força ràpid, pensant k amb el refredat ja em vindria el "bajon", i passo el km5 en 18'50".I m'ajunto en un grupet que serem 4, i aguanto al grup, fins al km 10, on al passar pel primer tomb sols quedem 2.
La cursa es estranya, doncs em sortit del pavelló olímpic, que es tot un encert, per infraestructura, arribada interior, coberts si plou, grades per public, etc...
El que no es bonic es el recorregut entre Misericòrdia i cinturó, direcció rotonda de Riudoms, amb lleugera pujada on noto un punt de debilitat en el company de batalla, però un cop baixem per camí del Roquis, em deixa, i m'agafa un bon grapat de metres que ja no podré reduir. Baixant Països Catalans el mantinc, però lo important ara ja es el temps, doncs pinta bona marca, i dit i fet, arribo amb temps rellotge 1h19'16", marca personal per un segon, o 1h18'59" segons temps oficial.
En 8ena posició, i amb copa i tot!!!.
Un èxit, i amb les condicions que venia més. Un bon test per la pròxima marató de San Sebastián.
La llàstima, es que a divendres de la setmana següent, no he entrenat, per una passa i que per agafar-la, segur que també ha influït la debilitat post cursa.
Ara toca gaudir de l'estat de forma, que aquest any ha anat in crescendo mentres ha anat avançant el circuit Baix Camp.
Sols falta fer la marató i seguir gaudint la vida.
Salut i gràcies per la feina Joan, [by Pere]
Fotos i classificacions
Classificació general mitja marató:
1.- Pedro Ortega ..... 1:11:20
2.- Juan Carlos Xifre ..... 01:12:12
3.- Sergi Casas ..... 1:12:36
....
8.- Pere Rodríguez (OT)...... 1:18:59
.....
105.- Jordi Correig (OT)..... 1:35:17
Classificació general 10 km:
1.- Sergi Hidalgo ..... 00:33:41
2.- Oscar Alberich ..... 00:33:46
3.- Victor Gonzalez ......00:33:51
....
139.- Ricard Martínez (OT) ..... 00:49:17
NOTA DE L'EDITOR: Llistat d’obridors segons cerca realitzada a la classificació. Sé que hi ha més obridors, però com que no estan com a OBRINT TRAÇA no els he posat, no em puc dedicar a llegir tota la classificació a buscar els incògnits.
divendres, 29 d’octubre del 2010
LA TXELL FINISHER DE LES 100M HIMÀLAIA
Aquest divendres la Txell ha aconseguit finalitzar aquest repte. Es tracta de realitzar 100 milles dividides en 5 jornades per la serralada d’Himàlaia, en la zona de l’Índia.
(Foto de l'equip amb els colors); L'expedició ha estat formada per 4 amigues, constituint el super l'equip "Kitty Girls". Les components de l'equip, d'esquerra a dreta són; la Txell Llinàs, l’Elvira, la Txell M. i la Lourdes. Totes FINISHERS!!!!
(foto de l'arribada); Destacar la segona posició de la general de la Txell Llinàs, membre de l’equip. La victòria en aquesta categoria també ha estat per una catalana, la Mònica Aguilera, aconseguint el 4art lloc de la general!!!
Esperem que tinguin un bon viatge de tornada i que ens puguin explicar l’aventura amb pèls i senyals.
Moltes felicitats kittys
[by Joan segons informació extreta de la web de la cursa]
Classificació:
M1.- Fernando Rodríguez.....16h23'----------- F1.- Mònica Aguilera.....17h08'
M2.- John Green.....16h56'------------------------F2.- Txell Llinàs.....19h11'
M3.- Angel Moreno......??-------------------------F3.- Joanne Plumbley.....19h13'
Anglès: WEB CURSA; fotografies, cròniques, informació, etc...
Català: (Traducció)
(Foto de l'equip amb els colors); L'expedició ha estat formada per 4 amigues, constituint el super l'equip "Kitty Girls". Les components de l'equip, d'esquerra a dreta són; la Txell Llinàs, l’Elvira, la Txell M. i la Lourdes. Totes FINISHERS!!!!
(foto de l'arribada); Destacar la segona posició de la general de la Txell Llinàs, membre de l’equip. La victòria en aquesta categoria també ha estat per una catalana, la Mònica Aguilera, aconseguint el 4art lloc de la general!!!Esperem que tinguin un bon viatge de tornada i que ens puguin explicar l’aventura amb pèls i senyals.
Moltes felicitats kittys
[by Joan segons informació extreta de la web de la cursa]
Classificació:
M1.- Fernando Rodríguez.....16h23'----------- F1.- Mònica Aguilera.....17h08'
M2.- John Green.....16h56'------------------------F2.- Txell Llinàs.....19h11'
M3.- Angel Moreno......??-------------------------F3.- Joanne Plumbley.....19h13'
Anglès: WEB CURSA; fotografies, cròniques, informació, etc...
Català: (Traducció)
dimarts, 26 d’octubre del 2010
CURSA RIUDECANYES-CASTELL D'ESCORNALBOU [17kM D+619m]
La Inma ens relata la seva experiència en aquesta cursa del passat diumenge 17 d’octubre:
El dia va començar fred, molt fred. Arribada al punt de trobada, saludar gent, tots fèiem la mateixa cara de fred, i comença la cursa cap al Castell d'Escornalbou. Primer un tomb al poble per despertar les cames, tot seguit al pantà de Riudecanyes i una sèrie de pujades i baixades on tenia a Juana trepijantme els talons, continuem la batalla uns 3kms mes i ara sense pietat, pujada, pujada i... mes pujada, aquí Juana m'avança i em treu un bon tros que considero no podré recuperar. Per fi el Castell, un munt de gent animant, això em recarrega les forces, poder disfrutar d'aquest paisatge i a una temperatura perfecta no te preu. Així que començo molt animada la baixada, i mes que m'animo al veure les trialeres, aqui em deixo anar i avanço a bastanta gent, lo que m'anima encara més.
Arribem a Duesaigües i tot pla fins a l'arribada, uns 6 kms, que els disfruto moltíssim, un altre cop passem al costat del pantà, ningú m'avança, em trobo forta continuo i així fins l'arribada, Riudecanyes!!!
Prova superada, m'ho he passat genial, bones vistes i millor companyia i a mes quedo 3a. Que més li puc demanar al diumenge?
Cal dir que l'organització va estar a l'alçada de la cursa i va ser excel.lent també.
[by Inma C.]
+ info
El dia va començar fred, molt fred. Arribada al punt de trobada, saludar gent, tots fèiem la mateixa cara de fred, i comença la cursa cap al Castell d'Escornalbou. Primer un tomb al poble per despertar les cames, tot seguit al pantà de Riudecanyes i una sèrie de pujades i baixades on tenia a Juana trepijantme els talons, continuem la batalla uns 3kms mes i ara sense pietat, pujada, pujada i... mes pujada, aquí Juana m'avança i em treu un bon tros que considero no podré recuperar. Per fi el Castell, un munt de gent animant, això em recarrega les forces, poder disfrutar d'aquest paisatge i a una temperatura perfecta no te preu. Així que començo molt animada la baixada, i mes que m'animo al veure les trialeres, aqui em deixo anar i avanço a bastanta gent, lo que m'anima encara més.Arribem a Duesaigües i tot pla fins a l'arribada, uns 6 kms, que els disfruto moltíssim, un altre cop passem al costat del pantà, ningú m'avança, em trobo forta continuo i així fins l'arribada, Riudecanyes!!!
Prova superada, m'ho he passat genial, bones vistes i millor companyia i a mes quedo 3a. Que més li puc demanar al diumenge?
Cal dir que l'organització va estar a l'alçada de la cursa i va ser excel.lent també.
[by Inma C.]
+ info
dissabte, 23 d’octubre del 2010
2on aniversari OBRINT TRAÇA
Avui fem 2 anys, i cada dia estem més verds......
Volem agrair el suport a tots els obridors que esteu al peu del canó i sobretot a tots els que esteu en segona línia de foc, que en sou molts, familiars amb santa paciència, col•laboradors, simpatitzants i amics. Sense tots vosaltres aquest projecte no seria possible.
Felicitats a tots i força O-T!!!
Volem agrair el suport a tots els obridors que esteu al peu del canó i sobretot a tots els que esteu en segona línia de foc, que en sou molts, familiars amb santa paciència, col•laboradors, simpatitzants i amics. Sense tots vosaltres aquest projecte no seria possible.Felicitats a tots i força O-T!!!
dimecres, 20 d’octubre del 2010
LA PRIMERA MARATÓ I CRÒNICA DE L'IVAN.....
Aquesta és la primera crònica que escric per al bloc d'Obrint Traça, i és del meu primer marató. Aquest forma part de la preparació del meu objectiu de l'any, l'Ironman de Niza del 26 de juny. Ho vaig dient ja per a que aneu fent-vos a la idea que necessitaré tot el suport i recolzament del món, tant durant els entrenos com allà, així que planifiqueu viatge a Niza!
La marató, 10 d'octubre. Tot va començar 15 dies abans al bar dels pares del Jaba-lee, on per cert vam celebrar l'aniversari del Jaba i de son germà, i a més el sant de la Mercè. Jo anava buscant una marató per abans d'acabar l'any, i el Java em va mostrar una panfletus que va agafar al Medoc, i vaig veure una que em va cridar molt l'atenció. A més, tenia lloc al pont d'octubre, així que podríem aprofitar per anar a França a fer turisme, i de pas, a córrer la marató des Villages a Cap-Ferret.
En aquest cas, el temps que vaig fer i la posició en que vaig quedar és el menys important, per dues raons: en 15 dies no es pot preparar una marató, i estem a l'octubre, principi de temporada d'entrenaments.
El lloc és maquíssim, una península molt estreta que és una reserva natural, amb poblets petits i platges espectaculars. El temps va ser una merda, no va parar de ploure ni abans, ni durant ni després la cursa, i sort que vam decidir agafar un bungalou a una mena de càmping que hi havia enlloc de dormir al cotxe, com era la nostra intenció.
El dia de la cursa ens vam aixecar aviadet, un bon esmorzar i, com diluviava, res de escalfament: vam esperar dins el cotxe fins 5 minuts abans del tret de sortida. Hi érem uns 1400 corredors, apinyats a la sortida i regalimant aigua. I apa, a córrer! Una primera volta de 800 metres, vam tornar a passar per la línia de sortida, i llavors un tomb de 15 kilòmetres cap al nord, un altre cop la línia de sortida, i un altre tomb cap al sud. La mitja marató se'm va passar ràpid, però a partir del kilòmetre 25 vaig començar a notar la falta de kilòmetres a les cames. Va haver uns 8 kilòmetres de travessia per camins de terra, plens de fang i tolls, on era impossible mantenir un ritme constant, bastant desnivell pel carril bici, i la tornada vora el mar, corrent per la sorra a sobre d'una catifa, va ser una mica infernal. Al km 29, que feia una mica pujada, van posar una mena d'arc inflable com el de la sortida, on havien penjat unes teles marrons que, vist de lluny, semblava una paret. A dalt hi posava “le mur est ici!” per sort no era tan heavy, darrere hi havia un avituallament, un mirador molt maco on es veia lo revolucionat que estava l'Atlàntic, i començava la tornada cap a la meta. Encara que hi havia una certa tendència a pujada, a partir del 32 em vaig animar, vaig pensar que només em quedaven 10 km que és la distancia del tipus de curses que habitualment corro. Vam passar per poblets molt macos, típics mariners i ostrícoles, hi havia moltíssima gent animant-nos, que no van parar en tot el recorregut, malgrat la pluja. Vam arribar al km 39, al que ells anomenen el “petit Alpe d'Huez”, com la muntanya, que són uns 50 esglaons seguits d'una petita pujada al cim d'un turonet, molt empinat. A partir d'aquí es tractava de gaudir l'arribada a la meta. En arribar, l'speaker va anunciar que jo era el primer corredor estranger, va dir el meu nom, va llegir “les Borges del Camp” com va poder, i llavors va cridar, amb tota la seva ànima, viva Espanya!!! Tot el públic va aplaudir amb tota l'alegria que pot tenir un públic aterrit pel fred i empapat per la pluja. Llavors, un massatge collonut, i a casa, a dutxar-me.
Per celebrar-lo, l'Akane i jo varem poder gaudir, per fi, del bon temps. Ens vàrem menjar 40 ostres amb unes copes de vi blanc i ens vam acomiadar d'aquest indret tan xulo.
Les dades no són importants, però vaig fer 3:10 i vaig arribar el 27 de la general. Donades les condicions estic bastant content, i animat per fer la propera marató, la de Castelló, que com tinc més temps per preparar-la, és més plana i més probable que no plogui, espero fer una bona marca.
Salut i ostres.
[by Ivan&Orco]
VIDEO ARRIBADA
La marató, 10 d'octubre. Tot va començar 15 dies abans al bar dels pares del Jaba-lee, on per cert vam celebrar l'aniversari del Jaba i de son germà, i a més el sant de la Mercè. Jo anava buscant una marató per abans d'acabar l'any, i el Java em va mostrar una panfletus que va agafar al Medoc, i vaig veure una que em va cridar molt l'atenció. A més, tenia lloc al pont d'octubre, així que podríem aprofitar per anar a França a fer turisme, i de pas, a córrer la marató des Villages a Cap-Ferret.En aquest cas, el temps que vaig fer i la posició en que vaig quedar és el menys important, per dues raons: en 15 dies no es pot preparar una marató, i estem a l'octubre, principi de temporada d'entrenaments.
El lloc és maquíssim, una península molt estreta que és una reserva natural, amb poblets petits i platges espectaculars. El temps va ser una merda, no va parar de ploure ni abans, ni durant ni després la cursa, i sort que vam decidir agafar un bungalou a una mena de càmping que hi havia enlloc de dormir al cotxe, com era la nostra intenció.
El dia de la cursa ens vam aixecar aviadet, un bon esmorzar i, com diluviava, res de escalfament: vam esperar dins el cotxe fins 5 minuts abans del tret de sortida. Hi érem uns 1400 corredors, apinyats a la sortida i regalimant aigua. I apa, a córrer! Una primera volta de 800 metres, vam tornar a passar per la línia de sortida, i llavors un tomb de 15 kilòmetres cap al nord, un altre cop la línia de sortida, i un altre tomb cap al sud. La mitja marató se'm va passar ràpid, però a partir del kilòmetre 25 vaig començar a notar la falta de kilòmetres a les cames. Va haver uns 8 kilòmetres de travessia per camins de terra, plens de fang i tolls, on era impossible mantenir un ritme constant, bastant desnivell pel carril bici, i la tornada vora el mar, corrent per la sorra a sobre d'una catifa, va ser una mica infernal. Al km 29, que feia una mica pujada, van posar una mena d'arc inflable com el de la sortida, on havien penjat unes teles marrons que, vist de lluny, semblava una paret. A dalt hi posava “le mur est ici!” per sort no era tan heavy, darrere hi havia un avituallament, un mirador molt maco on es veia lo revolucionat que estava l'Atlàntic, i començava la tornada cap a la meta. Encara que hi havia una certa tendència a pujada, a partir del 32 em vaig animar, vaig pensar que només em quedaven 10 km que és la distancia del tipus de curses que habitualment corro. Vam passar per poblets molt macos, típics mariners i ostrícoles, hi havia moltíssima gent animant-nos, que no van parar en tot el recorregut, malgrat la pluja. Vam arribar al km 39, al que ells anomenen el “petit Alpe d'Huez”, com la muntanya, que són uns 50 esglaons seguits d'una petita pujada al cim d'un turonet, molt empinat. A partir d'aquí es tractava de gaudir l'arribada a la meta. En arribar, l'speaker va anunciar que jo era el primer corredor estranger, va dir el meu nom, va llegir “les Borges del Camp” com va poder, i llavors va cridar, amb tota la seva ànima, viva Espanya!!! Tot el públic va aplaudir amb tota l'alegria que pot tenir un públic aterrit pel fred i empapat per la pluja. Llavors, un massatge collonut, i a casa, a dutxar-me.
Per celebrar-lo, l'Akane i jo varem poder gaudir, per fi, del bon temps. Ens vàrem menjar 40 ostres amb unes copes de vi blanc i ens vam acomiadar d'aquest indret tan xulo.
Les dades no són importants, però vaig fer 3:10 i vaig arribar el 27 de la general. Donades les condicions estic bastant content, i animat per fer la propera marató, la de Castelló, que com tinc més temps per preparar-la, és més plana i més probable que no plogui, espero fer una bona marca.
Salut i ostres.
[by Ivan&Orco]
VIDEO ARRIBADA
dilluns, 18 d’octubre del 2010
UTSM - 2010
Els nostres protagonistes:
Equip Montse i Enric: finishers 22h39m.
La
Mar: finisher 16h30m.
L’Antonio: finisher 15h38.
El Marc: out al km 40.
UTSM-web
Fotos del Ramón Ferrer
Equip Montse i Enric: finishers 22h39m.La
Mar: finisher 16h30m.
L’Antonio: finisher 15h38.
El Marc: out al km 40.UTSM-web
Fotos del Ramón Ferrer
divendres, 15 d’octubre del 2010
3a MUSSARENCA - INSCRIPCIONS OBERTES
El pròxim 21 de novembre el nostre company Isma de Vilaplana organitza una caminada al seu poble. Aquesta activitat, té els seus inicis ara fa 3 anys, quan un grup d'amics de la Copa Catalana de Caminades de Resistència van quedar per fer una excursioneta per Vilapana i tastar la xocolata desfeta de la mare del Isma al refugi de la Mussara. D’aquesta manera podien celebrar el tancament dels objectius de l'any i aprofitar per conèixer els millor racons de la Mussara. Espavileu-vos amb les inscripcions que les places són limitades.
3a MUSSARENCA - 21 de Novembre:
Hola amics i companys del CEI,
Aquest és el tercer any de la nostra caminada ’La Mussarenca’ i ens agradaria gaudir de la muntanya juntament amb la vostra companyia i així compartir les vivències de tot l’any. És per això que estem preparant aquesta trobada amb molta il•lusió i moltes ganes,ja que després de haver compartit dos edicions i haver-ho passat molt bé,no dubtem en tornar a comptar amb vosaltres el proper 21 de novembre.
Aquest any farem un recorregut diferent de les anteriors edicions sense ,però,deixar de visitar el poble abandonat de la Mussara. L’itinerari serà circular i estarà marcat amb cintes, per a que cadascú pugui anar al seu aire. Sortírem del camp de Fútbol de Vilaplana ,pujarem per la Font del Llop i arribarem fins al cim del Puigpelat, a on podrem gaudir d’unes meravelloses vistes. Serà el punt més alt de la nostra caminada, situat a 1080m. En aquest tram del recorregut, també podreu carregar forces amb un bon esmorzar amb xocolata desfeta i coca.
Llavors en dirigirem cap al refugi de la Mussara(trobareu també un petit avituallament) i podreu visitar el poble de la Mussara.
Ja baixant pel camí de les Tosques, ens dirigirem cap al Camp de futbol, punt final de la nostra caminada. Aquí hi trobareu un petit pica-pica per recuperar forces i sereu obsequiats amb un record d’aquesta trobada. Tot aquell que ho vulgui, podrà dutxar-se en aquestes instal.lacions.
DADES DE LA CAMINADA:
Dia: 21 de novembre
Sortida: Vilaplana.
Hora: 8h.30’
Lloc: camp de futbol
Km: 21
Desnivell: 750 metres positius
Dificultat: mitja
Recorregut: Vilaplana - Font del Llop – Font del roure – els Mullats – Puigpelat – Refugi de la Mussara – Poble de la Mussara – Camí de les Tosques – Vilaplana.
NORMES:
Socis Federats: 6€ . Nens fins 12 anys: gratis.
Socis no Federats: 7.50 €. Nens fins 12 anys: 2 €. Inclou llicència temporal.
No socis Federats: 8 €. Nens fins 12 anys: gratis.
No socis No Federats: 9.50 €. Nens fins 12 anys: 2 €. Inclou Llicència temporal
Els interessats en acompanyar-nos heu de fer un ingrés al compte del club 2100-0903-21-0200162944, indicant el vostre nom. L’ ingrés serà individual per persona i cal que envieu un mail de confirmació, indicant el vostre nom i si no esteu federats haureu d’indicar el vostre número de DNI, para poder tramitar la llicència temporal pel dia de la caminada. Envieu l’e-mail a: cexcursionista@gmail.com o j.paredes@ya.com
No s’ admeten inscripcions el mateix dia de la caminada
Per qualsevol dubte podeu trucar al 645.234.013
Les places són limitades a 150 persones.
Data límit per fer l’ ingrés abans del 15 de novembre.
CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT- CATALUNYA.
CEI-CATALUNYA.
Aquest és el tercer any de la nostra caminada ’La Mussarenca’ i ens agradaria gaudir de la muntanya juntament amb la vostra companyia i així compartir les vivències de tot l’any. És per això que estem preparant aquesta trobada amb molta il•lusió i moltes ganes,ja que després de haver compartit dos edicions i haver-ho passat molt bé,no dubtem en tornar a comptar amb vosaltres el proper 21 de novembre.Aquest any farem un recorregut diferent de les anteriors edicions sense ,però,deixar de visitar el poble abandonat de la Mussara. L’itinerari serà circular i estarà marcat amb cintes, per a que cadascú pugui anar al seu aire. Sortírem del camp de Fútbol de Vilaplana ,pujarem per la Font del Llop i arribarem fins al cim del Puigpelat, a on podrem gaudir d’unes meravelloses vistes. Serà el punt més alt de la nostra caminada, situat a 1080m. En aquest tram del recorregut, també podreu carregar forces amb un bon esmorzar amb xocolata desfeta i coca.
Llavors en dirigirem cap al refugi de la Mussara(trobareu també un petit avituallament) i podreu visitar el poble de la Mussara.
Ja baixant pel camí de les Tosques, ens dirigirem cap al Camp de futbol, punt final de la nostra caminada. Aquí hi trobareu un petit pica-pica per recuperar forces i sereu obsequiats amb un record d’aquesta trobada. Tot aquell que ho vulgui, podrà dutxar-se en aquestes instal.lacions.
DADES DE LA CAMINADA:
Dia: 21 de novembre
Sortida: Vilaplana.
Hora: 8h.30’
Lloc: camp de futbol
Km: 21
Desnivell: 750 metres positius
Dificultat: mitja
Recorregut: Vilaplana - Font del Llop – Font del roure – els Mullats – Puigpelat – Refugi de la Mussara – Poble de la Mussara – Camí de les Tosques – Vilaplana.
NORMES:
- Cal passar per tots els controls de pas i presentar a cada control la tarja de pas. A l'arribada cal presentar el la tarja amb les marques de tots els controls de pas.
- Tot l’itinerari de la prova estarà senyalitzat amb cintes
- El mal temps no serà obstacle per a la celebració de la Marxa, si bé el comitè organitzador de la Caminada podrà modificar el recorregut i/o els horaris si la situació ho requereix.
- Si un participant abandona la Marxa, per l'acceptació d'aquest reglament es compromet a fer-ho en un control de pas i a comunicar aquest abandonament a un membre de l'organització.
- L’equip escombra sortirà a les nou del mati i serà l’encarregat oficial de tancar els controls de pas. Qualsevol participant que sigui avançat per l’equip escombra es considerarà que no pot complir els horaris màxims de pas pels controls
- Durant la caminada, l’organització pot fotografiar i filmar els marxadors i de les imatges en farà bon ús per als fins de la mateixa marxa. Si per algun motiu no esteu d’acord amb aquesta opció cal comunicar-ho prèviament per escrit al correu del CEI.
- El CEI facilitarà informació a les persones que abandonin la caminada sobre el transport públic més proper al control, però en cap cas transportarà ningú a cap destí.
- El CEI vetllarà per evitar accidents, però en cap cas es farà responsable dels danys que poguí rebre qualsevol participant.
- El CEI no es farà responsable dels objectes perduts o oblidats pels participants.
- Qualsevol altre cas no previst en aquest reglament serà resolt pel comitè organitzador de la Marxa
- La inscripció a la caminada comporta l'acceptació d'aquest reglament.
- Aquest reglament ha estat homologat pel Comitè Català de Marxes
Socis Federats: 6€ . Nens fins 12 anys: gratis.
Socis no Federats: 7.50 €. Nens fins 12 anys: 2 €. Inclou llicència temporal.
No socis Federats: 8 €. Nens fins 12 anys: gratis.
No socis No Federats: 9.50 €. Nens fins 12 anys: 2 €. Inclou Llicència temporal
Els interessats en acompanyar-nos heu de fer un ingrés al compte del club 2100-0903-21-0200162944, indicant el vostre nom. L’ ingrés serà individual per persona i cal que envieu un mail de confirmació, indicant el vostre nom i si no esteu federats haureu d’indicar el vostre número de DNI, para poder tramitar la llicència temporal pel dia de la caminada. Envieu l’e-mail a: cexcursionista@gmail.com o j.paredes@ya.com
No s’ admeten inscripcions el mateix dia de la caminada
Per qualsevol dubte podeu trucar al 645.234.013
Les places són limitades a 150 persones.
Data límit per fer l’ ingrés abans del 15 de novembre.
CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT- CATALUNYA.
CEI-CATALUNYA.
ÀLBUMS FOTOS EDICIÓ 2010:
Visiteu les FOTOS-1 i FOTOS-2
dilluns, 11 d’octubre del 2010
CURSA CASTELLVELL – FINAL CIRCUIT BAIX CAMP
Un cop recuperat de la cursa del passat 3 d’octubre, en Pere ens relata;
Dos de tres!:
Fa gairebé 7 mesos, em vaig presentar a la línia de sortida de la primera cursa del Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp, a la cursa de la Portella amb sortida a l’Hospitalet, i poc em pensava, que desprès d’aquell 12è lloc, acabaria lluitant pel podi final al circuit, però així és com ha estat. Ha estat com una avaluació continuada, lluitant en la majoria de curses amb el Juanfran i el Jordi del BTT Costa Daurada i amb el portuguès Nuno per la tercera posició.
A meitat del circuit de curses, la lluita pel primer lloc estava entre el Victor del C.A.Tarragona i el Xavi Prim del Borges Trail, i desprès anava la lluita del 3 al 6è lloc del podi amb els corredors esmentats i jo mateix.
Doncs bé, a poc a poc, el Borges Trail va incrementar al presència al circuit amb l’Octavi Fosses i amb el Jordi Pàmies. Així, en la darrera cursa, amb l’absència del Juan Fran i del Victor,i les darreres puntuacions més fluixes del Xavi Prim per la lesió del tendó d’aquiles, la cosa quedava així:
1 GONZALEZ LEON VICTOR 01/12/1979 2 M C.A. TARRAGONA.....467p
2 PRIM CUSIDO XAVI 21/04/1970 3 M BORGES TRAIL.....378p
3 RODRIGUEZ SABATE PERE 29/07/1974 3 M OBRINT TRAÇA.....350p
4 PAMIES CARRION JORDI 29/06/1977 2 M BORGES TRAIL.....335p
5 TORRES MONTIEL JOAN F. 06/02/1967 4 M BTT COSTA DAURADA.....316p
6 CASAS LÓPEZ SERGI 17/06/1985 2 M LLOP AVENTURA.....300p
Nota1: El Sergi Casas, es plantava a la darrera cursa, havent guanyat les 3 curses en que havia participat, però segons el reglament, havia de participar en un mínim de 5 curses per optar al premi de la general, o sigui que no tenia possibilitat d’accedir al premi tot i quedar entre els 5 primers llocs de la general, però poder si en la classificació de categoria on compten mínim 4 curses. Nota2: La meva classificació es deu a la regularitat, més que a una realitat de podis, doncs arribo amb un màxim de 3 sisenes posicions, i a part 1 novena, 1 dotzena i 1 tretzena posició (i dinar per 2 persones jejeje)
Bé doncs, amb aquesta situació, el primer lloc sols podria ser canviat si el Xavi Prim feia 1er o 2on. La lluita pel 2on lloc li havia de treure 28 punts d’avantatge al Xavi, cosa normalment impossible, però,...
I en la lluita pel tercer lloc, el Jordi no em podia treure més de 10 punts, això implicava arribar darrera seu, doncs difícilment pugui quedar jo davant en circumstàncies normals.
Així, estic nerviós, de fet porto una setmana neguitós amb aquesta cursa i aquesta sensació de pressió no m’agrada gens, sembla un examen, i no mola, m’agrada córrer lluitant per mi i el meu crono (curses Asfalt) o en curses úniques ja siguin de muntanya o asfalt, però el circuit pressiona i molt. Masses curses lluitant, i masses estant 3er de la general
En aquesta cursa vinc amb la Marta i el Roger, la Marta sap que és important per mi, i ha volgut venir, i jo li estic molt agraït.
Abans de la sortida amb trobo amb molts coneguts, entre ells Joan Baptista, Jordi Correig, la Imma i el Xavi Soler del nostre club.
És dona la sortida i sortim el Jordi Pàmies, el Sergi Cases i jo, marcant el ritme, li envio un petó a la Marta i el Roger, i corre que correras... ja en la pista de pujada penso “manolete, manolete, donde te mete!!!”, però aprofito aquest primer quilòmetre per distanciar-me de la resta de corredors, abans del primer quilòmetre ja em despenjo dels dos capdavanters i al cap de poqueta estona veig que es el Jordi qui deixa sol al Sergi davant la cursa.
Sento passes, em giro i veig per darrera que venen el Nuno i poc darrera el Xavi Prim,uff, uff. Veig que el Jordi no se m’estava molt més, però segueix poc a poc incrementant la distància. El Nuno em crida “eiiiiii” i jo li responc “eiiiii!!!”, però no l’espero, no puc esperar ningú, si volen ja m’atraparan, per darrera vel el Xavi i pot fer feina d’equip quedant per davant meu i fent pujar així el Jordi al podi final.
Ens plantem en el tallafocs, molt, molt dur, em giro en una petita zona on no tingui molta visibilitat per darrera i no veig ningú, bona senyal. Si ho fes amb un tram amb llarga visió, em veurien girar-me i seria senyal de debilitat, no interessa. i veig per darrer cop al Jordi Pàmies.
Així, quan per sort no es puja tot el tallafocs, girem a la dreta per començar una baixada tècnica, on patiré, doncs avui he portat bambes lleugers, d’asfalt i porto una recent retorçada de turmell de fa 2 setmanes. em faig una minitorçada, però puc seguir sense aturar-me i no notant dolor, aquí penso que m’atraparàn pel darrera, o com a mínim s’acostaran, intento anar el més ràpid possible, per que almenys no m’agafin referència visual, i així es frenin una mica.
Travesso per segon cop la riera del Salt, i començo a pujar pel mateix senderó que tant bé se’m va donar a la cursa de Almoster, em giro i no veig ningú, ja en pista, un caminant em diu que vaig 2on, “que? 2on? no pot ser!”, algú s’ha perdut, i vull saber qui és, és important. Pregunto més endavant a un caminant i em diu que qui ha passat ha estat el de vermell (Jordi), llavors dic, “buaaahhhh, si ve el Sergi per darrera m’atraparà!” i no vull que quedi entre el Jordi i jo, res, a seguir ràpid i patint com un c...ó. Em giro cops i més cops,i no veig ningú. Al agafar la pista de la Reus-Prades en diuen que el primer em porta poc, però ja se que tampoc tant poc, pel públic si, però pels corredors no. Segueixo corrent sol, faig la pujada, amb les cames fatigades a la “cova” de l’urbanització pugets, i em llenço pista “encimentada” avall, va que queda poc, faig curta i dura pujada a la font de Castellvell al costat del camí de prades, i pregunto si ve algú per darrera, em diuen que no, em giro i és així, però segueixo endavant, no vull “sustos”, just a la pujada a l’ermita em trobo el Jordi que en baixa i m’anima amb un “Vinga Pere!” i jo li responc “Vinga Jordi!”, fair play, pujo a l’ermita amb un ritme no gaire ràpid però constant, i baixo cap a l’èxit, arribo en 2ona posició i assaborint el resultat d’avui i de la classificació general amb la família,la gent OT i amics corredors.
Posteriorment arribarà l’Imma de OT en tercera posició, molt ben acompanyada pel Xavi Soler que li ha fet de llebre. Avui èxit OT total, doncs tots arribem a la arribada, amb bons resultats.
Un cop a meta, m’entero que el Sergi (Llop Aventura) s’havia perdut al baixar al Salt i havia seguit riera avall per acabar tornant per on havíem pujat, molta mala sort ha tingut, realment ell era el millor i mereixia el primer lloc, així com jo mereixia el 3er.
El Xavi Prim arriba 5è, remuntant posicions al final,
tot i arribar a aquestes alçades de la temporada amb sobreentrenament,i es que el circuit que fa el Borges al llarg de l’any és molt dur, i ell va patir la lesió que li ha passat factura la darrera meitat d’any. Que es recuperi i torni a estar on es mereix el 2011.
Així doncs, comptant que poder hauria acabat 3er de la cursa i 3er de la general, avui ha estat un dia de 2 de 3, per això avui era el dia del concurs de castells.
Al final de la cursa, entrepà, pica-pica, aigua,beguda isotonica i cava!!!
A recollir copes al podi on pujo amb el Roger, la Marta ens fa de fotografia i llàstima que no vaig agafar una botella de cava, que si no mullo a tot cristo, però amb el Roger al coll era una mica difícil.
Ara ja el circuit...fins el 2011!!! però no crec que el faci tot, ha estat una experiència molt guapa, però molt dura :-P
Ara toca preparar la marató de Donosti, que vaig curt de preparació en distància i ritmes.
Salut,
Pere
Dos de tres!:Fa gairebé 7 mesos, em vaig presentar a la línia de sortida de la primera cursa del Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp, a la cursa de la Portella amb sortida a l’Hospitalet, i poc em pensava, que desprès d’aquell 12è lloc, acabaria lluitant pel podi final al circuit, però així és com ha estat. Ha estat com una avaluació continuada, lluitant en la majoria de curses amb el Juanfran i el Jordi del BTT Costa Daurada i amb el portuguès Nuno per la tercera posició.
A meitat del circuit de curses, la lluita pel primer lloc estava entre el Victor del C.A.Tarragona i el Xavi Prim del Borges Trail, i desprès anava la lluita del 3 al 6è lloc del podi amb els corredors esmentats i jo mateix.
Doncs bé, a poc a poc, el Borges Trail va incrementar al presència al circuit amb l’Octavi Fosses i amb el Jordi Pàmies. Així, en la darrera cursa, amb l’absència del Juan Fran i del Victor,i les darreres puntuacions més fluixes del Xavi Prim per la lesió del tendó d’aquiles, la cosa quedava així:
1 GONZALEZ LEON VICTOR 01/12/1979 2 M C.A. TARRAGONA.....467p
2 PRIM CUSIDO XAVI 21/04/1970 3 M BORGES TRAIL.....378p
3 RODRIGUEZ SABATE PERE 29/07/1974 3 M OBRINT TRAÇA.....350p
4 PAMIES CARRION JORDI 29/06/1977 2 M BORGES TRAIL.....335p
5 TORRES MONTIEL JOAN F. 06/02/1967 4 M BTT COSTA DAURADA.....316p
6 CASAS LÓPEZ SERGI 17/06/1985 2 M LLOP AVENTURA.....300p
Nota1: El Sergi Casas, es plantava a la darrera cursa, havent guanyat les 3 curses en que havia participat, però segons el reglament, havia de participar en un mínim de 5 curses per optar al premi de la general, o sigui que no tenia possibilitat d’accedir al premi tot i quedar entre els 5 primers llocs de la general, però poder si en la classificació de categoria on compten mínim 4 curses. Nota2: La meva classificació es deu a la regularitat, més que a una realitat de podis, doncs arribo amb un màxim de 3 sisenes posicions, i a part 1 novena, 1 dotzena i 1 tretzena posició (i dinar per 2 persones jejeje)
Bé doncs, amb aquesta situació, el primer lloc sols podria ser canviat si el Xavi Prim feia 1er o 2on. La lluita pel 2on lloc li havia de treure 28 punts d’avantatge al Xavi, cosa normalment impossible, però,...
I en la lluita pel tercer lloc, el Jordi no em podia treure més de 10 punts, això implicava arribar darrera seu, doncs difícilment pugui quedar jo davant en circumstàncies normals.
Així, estic nerviós, de fet porto una setmana neguitós amb aquesta cursa i aquesta sensació de pressió no m’agrada gens, sembla un examen, i no mola, m’agrada córrer lluitant per mi i el meu crono (curses Asfalt) o en curses úniques ja siguin de muntanya o asfalt, però el circuit pressiona i molt. Masses curses lluitant, i masses estant 3er de la general
En aquesta cursa vinc amb la Marta i el Roger, la Marta sap que és important per mi, i ha volgut venir, i jo li estic molt agraït.
Abans de la sortida amb trobo amb molts coneguts, entre ells Joan Baptista, Jordi Correig, la Imma i el Xavi Soler del nostre club.
És dona la sortida i sortim el Jordi Pàmies, el Sergi Cases i jo, marcant el ritme, li envio un petó a la Marta i el Roger, i corre que correras... ja en la pista de pujada penso “manolete, manolete, donde te mete!!!”, però aprofito aquest primer quilòmetre per distanciar-me de la resta de corredors, abans del primer quilòmetre ja em despenjo dels dos capdavanters i al cap de poqueta estona veig que es el Jordi qui deixa sol al Sergi davant la cursa.
Sento passes, em giro i veig per darrera que venen el Nuno i poc darrera el Xavi Prim,uff, uff. Veig que el Jordi no se m’estava molt més, però segueix poc a poc incrementant la distància. El Nuno em crida “eiiiiii” i jo li responc “eiiiii!!!”, però no l’espero, no puc esperar ningú, si volen ja m’atraparan, per darrera vel el Xavi i pot fer feina d’equip quedant per davant meu i fent pujar així el Jordi al podi final.
Ens plantem en el tallafocs, molt, molt dur, em giro en una petita zona on no tingui molta visibilitat per darrera i no veig ningú, bona senyal. Si ho fes amb un tram amb llarga visió, em veurien girar-me i seria senyal de debilitat, no interessa. i veig per darrer cop al Jordi Pàmies.
Així, quan per sort no es puja tot el tallafocs, girem a la dreta per començar una baixada tècnica, on patiré, doncs avui he portat bambes lleugers, d’asfalt i porto una recent retorçada de turmell de fa 2 setmanes. em faig una minitorçada, però puc seguir sense aturar-me i no notant dolor, aquí penso que m’atraparàn pel darrera, o com a mínim s’acostaran, intento anar el més ràpid possible, per que almenys no m’agafin referència visual, i així es frenin una mica.
Travesso per segon cop la riera del Salt, i començo a pujar pel mateix senderó que tant bé se’m va donar a la cursa de Almoster, em giro i no veig ningú, ja en pista, un caminant em diu que vaig 2on, “que? 2on? no pot ser!”, algú s’ha perdut, i vull saber qui és, és important. Pregunto més endavant a un caminant i em diu que qui ha passat ha estat el de vermell (Jordi), llavors dic, “buaaahhhh, si ve el Sergi per darrera m’atraparà!” i no vull que quedi entre el Jordi i jo, res, a seguir ràpid i patint com un c...ó. Em giro cops i més cops,i no veig ningú. Al agafar la pista de la Reus-Prades en diuen que el primer em porta poc, però ja se que tampoc tant poc, pel públic si, però pels corredors no. Segueixo corrent sol, faig la pujada, amb les cames fatigades a la “cova” de l’urbanització pugets, i em llenço pista “encimentada” avall, va que queda poc, faig curta i dura pujada a la font de Castellvell al costat del camí de prades, i pregunto si ve algú per darrera, em diuen que no, em giro i és així, però segueixo endavant, no vull “sustos”, just a la pujada a l’ermita em trobo el Jordi que en baixa i m’anima amb un “Vinga Pere!” i jo li responc “Vinga Jordi!”, fair play, pujo a l’ermita amb un ritme no gaire ràpid però constant, i baixo cap a l’èxit, arribo en 2ona posició i assaborint el resultat d’avui i de la classificació general amb la família,la gent OT i amics corredors.
Posteriorment arribarà l’Imma de OT en tercera posició, molt ben acompanyada pel Xavi Soler que li ha fet de llebre. Avui èxit OT total, doncs tots arribem a la arribada, amb bons resultats.
Un cop a meta, m’entero que el Sergi (Llop Aventura) s’havia perdut al baixar al Salt i havia seguit riera avall per acabar tornant per on havíem pujat, molta mala sort ha tingut, realment ell era el millor i mereixia el primer lloc, així com jo mereixia el 3er.
El Xavi Prim arriba 5è, remuntant posicions al final,
tot i arribar a aquestes alçades de la temporada amb sobreentrenament,i es que el circuit que fa el Borges al llarg de l’any és molt dur, i ell va patir la lesió que li ha passat factura la darrera meitat d’any. Que es recuperi i torni a estar on es mereix el 2011.Així doncs, comptant que poder hauria acabat 3er de la cursa i 3er de la general, avui ha estat un dia de 2 de 3, per això avui era el dia del concurs de castells.
Al final de la cursa, entrepà, pica-pica, aigua,beguda isotonica i cava!!!
A recollir copes al podi on pujo amb el Roger, la Marta ens fa de fotografia i llàstima que no vaig agafar una botella de cava, que si no mullo a tot cristo, però amb el Roger al coll era una mica difícil.
Ara ja el circuit...fins el 2011!!! però no crec que el faci tot, ha estat una experiència molt guapa, però molt dura :-P
Ara toca preparar la marató de Donosti, que vaig curt de preparació en distància i ritmes.
Salut,
Pere
dijous, 7 d’octubre del 2010
XI CAMINADA PEL MASSÍS DE LES MUNTANYES DE PRADES
L'Ester Terri ens relata:
Hola gent!
El passat diumenge 3 d'octubre es va fer la ca-co (caminada-córrer) pel MASSÍS DE LES MUNTANYES DE PRADES, em permeto el luxe d'escriure-ho amb majúscules perquè som uns privilegiats, uns afortunats de poder tenir aquests paratges tan increïbles com són les nostres muntanyes veïnes!!! Mira que he trepitjat llocs, muntanyes i racons i de veritat, us puc assegurar que m'he meravellat!
La cursa sortia de l'Albiol, la sortida era de 7 a 8, per no fer tap, es baixava per l'antic camí que va cap a l'Alcover, una sendera molt ràpida i amb algun pas tècnic que t'anaves trobant la gent que havia sortit a primera hora a un pas de marxa. Més tard, havies de creuar el riu Glorieta, vigilant de no relliscar, el meu peu esquerra va anar a l'aigua, què hi farem...així segur que no tindirem calor! Després benvinguts a la primera pujadeta a Mont-ral, encara estavem fresquests així que els nostres quadríceps feien de bastons i un, dos i amunt!!NON STOP!
Passat l'avituallament de Mont-ral, que tenien una síndria boníssima entraves a l'encant del racó del teix, un teix mil•lenari, amb un tronc que ni tres persones agafades de les mans el podien abraçar! Embolcallat d'un bosc semblant a l'habitacle d'un conte de fades, increïble!
Més tard, ens vam trobar un pas alternatiu, amb algun pas d'escalada i alguna part més tècnica de pedra, molt interessant i gens avorrida, que li donava un toc a la cursa, la feia diferent! Sortint de fer el cabreta, anaves pels cingles del Motllats topant amb les escletxes de les roques foradades la gran, l'amagada i la petita... què xulo!!
Passat aquest indret, trobaven un punt un pèl perdedor, les cintes eren un pèl complicades de trobar, havies d'anar cap al Puig de la Mussara, i si et coneixies la zona, el camí principal no t'hi duia pas, així que si feies cas a les teves cames... et jugarien una mala passada al saber que havies de recular a buscar el bon camí...
Un cop recuperat el camí ja et trobaves el GR 65-5 i el GR-172, en aquell moment ja portàvem mitja cursa, així que les cames ja començaven a estar tocadetes, el dia ja s'havia aixecat i el sol començava a picar!
La baixada va ser xula passant per un mas una mica deteriorat, el mas d'en Nebot... i ara sí, arribava la pujada, la rematada final, semblant al focs artificials que deixen la traca forta pel final, benvinguts al GRAU DE LA MARRADES, que en aquell moment li deia el grau de la marrana, perquè quina pujada... !!!!mare de déu i no sóc creient!!! uale, venga amunt i més i més... i que no s'acabava... buffffff!!! finalment veies el castell de l'ALBIOL que et donava forces i et deia va, que ja hi ets!
Els resultats molt bons, tot i ser una marxa, tenim en Santi que va fer 4t, el Sr.Buqueras que va acabar fresquissim amb una 16a posició i jo vaig fer la tercera noia, tot i que en aquesta i tantes altres marxes el lloc que ocupis no és l’important, simplement passar-ho bé! [by ESTER]
Fotos del circuit
Hola gent!El passat diumenge 3 d'octubre es va fer la ca-co (caminada-córrer) pel MASSÍS DE LES MUNTANYES DE PRADES, em permeto el luxe d'escriure-ho amb majúscules perquè som uns privilegiats, uns afortunats de poder tenir aquests paratges tan increïbles com són les nostres muntanyes veïnes!!! Mira que he trepitjat llocs, muntanyes i racons i de veritat, us puc assegurar que m'he meravellat!
La cursa sortia de l'Albiol, la sortida era de 7 a 8, per no fer tap, es baixava per l'antic camí que va cap a l'Alcover, una sendera molt ràpida i amb algun pas tècnic que t'anaves trobant la gent que havia sortit a primera hora a un pas de marxa. Més tard, havies de creuar el riu Glorieta, vigilant de no relliscar, el meu peu esquerra va anar a l'aigua, què hi farem...així segur que no tindirem calor! Després benvinguts a la primera pujadeta a Mont-ral, encara estavem fresquests així que els nostres quadríceps feien de bastons i un, dos i amunt!!NON STOP!
Passat l'avituallament de Mont-ral, que tenien una síndria boníssima entraves a l'encant del racó del teix, un teix mil•lenari, amb un tronc que ni tres persones agafades de les mans el podien abraçar! Embolcallat d'un bosc semblant a l'habitacle d'un conte de fades, increïble!
Més tard, ens vam trobar un pas alternatiu, amb algun pas d'escalada i alguna part més tècnica de pedra, molt interessant i gens avorrida, que li donava un toc a la cursa, la feia diferent! Sortint de fer el cabreta, anaves pels cingles del Motllats topant amb les escletxes de les roques foradades la gran, l'amagada i la petita... què xulo!!
Passat aquest indret, trobaven un punt un pèl perdedor, les cintes eren un pèl complicades de trobar, havies d'anar cap al Puig de la Mussara, i si et coneixies la zona, el camí principal no t'hi duia pas, així que si feies cas a les teves cames... et jugarien una mala passada al saber que havies de recular a buscar el bon camí...
Un cop recuperat el camí ja et trobaves el GR 65-5 i el GR-172, en aquell moment ja portàvem mitja cursa, així que les cames ja començaven a estar tocadetes, el dia ja s'havia aixecat i el sol començava a picar!
La baixada va ser xula passant per un mas una mica deteriorat, el mas d'en Nebot... i ara sí, arribava la pujada, la rematada final, semblant al focs artificials que deixen la traca forta pel final, benvinguts al GRAU DE LA MARRADES, que en aquell moment li deia el grau de la marrana, perquè quina pujada... !!!!mare de déu i no sóc creient!!! uale, venga amunt i més i més... i que no s'acabava... buffffff!!! finalment veies el castell de l'ALBIOL que et donava forces i et deia va, que ja hi ets!
Els resultats molt bons, tot i ser una marxa, tenim en Santi que va fer 4t, el Sr.Buqueras que va acabar fresquissim amb una 16a posició i jo vaig fer la tercera noia, tot i que en aquesta i tantes altres marxes el lloc que ocupis no és l’important, simplement passar-ho bé! [by ESTER]
Fotos del circuit
diumenge, 3 d’octubre del 2010
DUATHLÓ D'ALTA MUNTANYA, QUERALBS-NURIA
El nou obridor AlbertG. ens relata la seva experiència:
SALOMON XM Duathlon Series® Queralbs, 26 de setembre 2010 Distancia: 36km (11mk BTT + 14km Running + 11km BTT)
Sortida: Queralbs (1200m)
Zona de transició: Fontalba (2.070m)
Punt més alt: Puigmal (2.913m)
Desnivell acumulat: 4000m aproximadament
Queralbs, 6:50 sona el despertador a la furgo. Som-hi! amunt! a fora 2ºC, buff!!
Esmorzo, preparatius i cap a la sortida. escalfo en pujada 15 min. 7:30 ja hi havien 300 persones a la meta! em col•loco a la dreta. 8:00 sortida, els 300 que tenia davant van sortint, els 100 primers ja deuen portar 1km, no m'estranya amb tanta gent inscrita! uns 600 espartans. Vaig fent, avançant gent i aguantant el ritme, no em vull desgastar massa amb la bici. Arribo a Fontalba transició a 9:14 h, el 223, perdo molt de temps; que si els pals, el paravent, l'avituallament, me n'adono que m'han passat ja molta gent, començo a remuntar, forçant massa, crec, després ho pagaré, Puigmal 10:28 h, el 191 lloc. Efectivament, baixant molt bé fins a 2400 m, comencen rampes isquios dret, ja estem!! pel meu cap, diu: Albert, no entrenes prou!!. Em paro, estiro, em passa un fart de gent, fins a Núria, el 306 lloc, passat Núria em recupero i començo a tirar fort, 100 m D+ i després puja i baixa amb tram planer i molt bo per córrer, passo força gent. Arribo a Fontalba de nou, 2a transició, veig forces bicis al parc, vinga Albert! cap a vall, m'esperen 11 km de descens per pista, alguns trams pedregosos i delicats, sobretot si vas a més de 40 km/h. Abans de baixar, em diuen que vagi en compte que hi ha una ambulància, hi ha ferits. Vaig baixant, rapidet, bombejant els frens estil ABS, vull arribar sense prendre mal, sobretot. Em passen tres kamikazes, amb bici doble suspensió, es clar, els que he deixat enrere corrent abans. A mitja baixada em trobo l'ambulància, em fan afluixar, a sobre el meu cap l’helicòpter apunt de evacuar un noi estirat a terra, deu ni do, està fotut el noi, quina pinya (a la meta algú comenta que se li havia sortit la roda del davant!). A partir d'això, encara poso més seny, i m'ho prenc com una aventura, m'oblido que estic en una cursa, ja arribaré. Entro a la meta el 259 lloc amb 4:17:39, em sento molt bé, he passat un bon dia, la meva primera duatló d'alta muntanya. L'any que ve tornaré, però amb més forces. [by Cervatillo]
Bloc d'en Cervatillo
Web cursa
SALOMON XM Duathlon Series® Queralbs, 26 de setembre 2010 Distancia: 36km (11mk BTT + 14km Running + 11km BTT)Sortida: Queralbs (1200m)
Zona de transició: Fontalba (2.070m)
Punt més alt: Puigmal (2.913m)
Desnivell acumulat: 4000m aproximadament
Queralbs, 6:50 sona el despertador a la furgo. Som-hi! amunt! a fora 2ºC, buff!!
Esmorzo, preparatius i cap a la sortida. escalfo en pujada 15 min. 7:30 ja hi havien 300 persones a la meta! em col•loco a la dreta. 8:00 sortida, els 300 que tenia davant van sortint, els 100 primers ja deuen portar 1km, no m'estranya amb tanta gent inscrita! uns 600 espartans. Vaig fent, avançant gent i aguantant el ritme, no em vull desgastar massa amb la bici. Arribo a Fontalba transició a 9:14 h, el 223, perdo molt de temps; que si els pals, el paravent, l'avituallament, me n'adono que m'han passat ja molta gent, començo a remuntar, forçant massa, crec, després ho pagaré, Puigmal 10:28 h, el 191 lloc. Efectivament, baixant molt bé fins a 2400 m, comencen rampes isquios dret, ja estem!! pel meu cap, diu: Albert, no entrenes prou!!. Em paro, estiro, em passa un fart de gent, fins a Núria, el 306 lloc, passat Núria em recupero i començo a tirar fort, 100 m D+ i després puja i baixa amb tram planer i molt bo per córrer, passo força gent. Arribo a Fontalba de nou, 2a transició, veig forces bicis al parc, vinga Albert! cap a vall, m'esperen 11 km de descens per pista, alguns trams pedregosos i delicats, sobretot si vas a més de 40 km/h. Abans de baixar, em diuen que vagi en compte que hi ha una ambulància, hi ha ferits. Vaig baixant, rapidet, bombejant els frens estil ABS, vull arribar sense prendre mal, sobretot. Em passen tres kamikazes, amb bici doble suspensió, es clar, els que he deixat enrere corrent abans. A mitja baixada em trobo l'ambulància, em fan afluixar, a sobre el meu cap l’helicòpter apunt de evacuar un noi estirat a terra, deu ni do, està fotut el noi, quina pinya (a la meta algú comenta que se li havia sortit la roda del davant!). A partir d'això, encara poso més seny, i m'ho prenc com una aventura, m'oblido que estic en una cursa, ja arribaré. Entro a la meta el 259 lloc amb 4:17:39, em sento molt bé, he passat un bon dia, la meva primera duatló d'alta muntanya. L'any que ve tornaré, però amb més forces. [by Cervatillo]
Bloc d'en Cervatillo
Web cursa
dimarts, 21 de setembre del 2010
MARATHON DU MEDOC 2010 [42KM i molt molt molt de vi]
El passat dissabte 11 de setembre, en Xavi, Esio i Lourdes van participar en aquesta marató tan peculiar. Segons els organitzadors, és possiblement, la marató més llarga del món. I això que la distància és la mateixa, 42.195m. La peculiaritat d'aquesta cursa és el fet de tenir els avituallaments a base de vi i durant la cursa es visiten les cooperatives i castells de la regió. L'objectiu no és la marca, sinó aconseguir arribar al km 40 per tastar les ostres de la zona. Una cursa-festa per repetir cada any. [editor Joan]
Lloc web
dimecres, 15 de setembre del 2010
11 DE SETEMBRE, UNA DIADA PLENA DE CURSES.......
IV CURSA DE MUNTANYA DE FALSET [22km D+1.000m]
En Xavi Aguiló ens relata:
Dissabte 11-S, Diada nacional, em llevo a ¾ de 7, esmorzo lo de costum i a ¾ de 8 surto cap a Falset, ½ horeta de camí, aparco bé i vaig a buscar el dorsal. Escalfo bé per que la cursa és corredora i xerrant amb un i altre es fan les 9, sortida. Les sensacions no son bones per que fa dies que tinc el cap en un altre lloc, però penso que córrer és precisament el que fa que em senti millor, i així és per que arribo al primer avituallament gairebé sense adonar-me’n. Comprovo que porto un ritme bastant baix, el cos em demana més i poso la marxeta de carrera, de sobte ja només penso en el camí i els quilòmetres que em queden per davant, com m’agrada!!!
La cursa, per qui no la conegui, és un pujar i baixar per corriols i pistes bastant corredores excepte una petita baixada mig tècnica i la pujada final al Grau de les torres curta però matadora pel desnivell (cal ajudar-se de la corda) i per que està a 3,5 km de l’arribada. Enguany tenia 1 km més que l’edició 2009. Havia llegit la crònica de l’any passat del Marc i anava guardant alguna “bala” però hagués necessitat tot el carregador per que em vaig quedar clavat, just al canviar a la baixada per la pista de ciment em van pujar els bessons, després una altra rampeta fins al coll de Falset i baixada fins a meta. Tècnicament, la cursa no té més història, ara bé, a mi em va servir per retrobar-me amb les bones sensacions i per a contestar una altra vegada a la pregunta que sovint ens fan als corredors (per què corres?) doncs jo responc “fes la cursa de Falset, per exemple, i ho sabràs”.
La organització, increïble, jo no sé que els hi donen amb aquests del Circuit de l’Ebre però cada cursa que faig és millor...de vegades penso que massa bé i tot. [by Xavi Aguiló]
Classificacions i web cursa
1er. Toni Arbonès (no necessita presentació) 1:53:50
2on. Ramón Curto 1:55:50
3er. Toni Calderón Guillén 1:58:10
......
51è. Xavi Aguiló (O.T.) 2:29:07
ALTRES NOTÍCIES
IRONTERRA
Dissabte 11, el nostre company Marc va quedar 6è en la combinada i 2on a la cursa a peu de la Triplex Ironterra de La Ràpita.
MARATHON DU MEDOC
En Xavi, Esio i Lourdes van participar també el dissabte dia 11, a la Maratho du Medoc (sud-oest de França). Aquesta marató té la particularitat que els avituallaments són a base de vi, i l’objectiu no és la marca, sinó aconseguir arribar a l'avituallament del km40 per poder tastar les famoses ostres de la comarca.
En Xavi Aguiló ens relata:
Dissabte 11-S, Diada nacional, em llevo a ¾ de 7, esmorzo lo de costum i a ¾ de 8 surto cap a Falset, ½ horeta de camí, aparco bé i vaig a buscar el dorsal. Escalfo bé per que la cursa és corredora i xerrant amb un i altre es fan les 9, sortida. Les sensacions no son bones per que fa dies que tinc el cap en un altre lloc, però penso que córrer és precisament el que fa que em senti millor, i així és per que arribo al primer avituallament gairebé sense adonar-me’n. Comprovo que porto un ritme bastant baix, el cos em demana més i poso la marxeta de carrera, de sobte ja només penso en el camí i els quilòmetres que em queden per davant, com m’agrada!!!La cursa, per qui no la conegui, és un pujar i baixar per corriols i pistes bastant corredores excepte una petita baixada mig tècnica i la pujada final al Grau de les torres curta però matadora pel desnivell (cal ajudar-se de la corda) i per que està a 3,5 km de l’arribada. Enguany tenia 1 km més que l’edició 2009. Havia llegit la crònica de l’any passat del Marc i anava guardant alguna “bala” però hagués necessitat tot el carregador per que em vaig quedar clavat, just al canviar a la baixada per la pista de ciment em van pujar els bessons, després una altra rampeta fins al coll de Falset i baixada fins a meta. Tècnicament, la cursa no té més història, ara bé, a mi em va servir per retrobar-me amb les bones sensacions i per a contestar una altra vegada a la pregunta que sovint ens fan als corredors (per què corres?) doncs jo responc “fes la cursa de Falset, per exemple, i ho sabràs”.
La organització, increïble, jo no sé que els hi donen amb aquests del Circuit de l’Ebre però cada cursa que faig és millor...de vegades penso que massa bé i tot. [by Xavi Aguiló]
Classificacions i web cursa
1er. Toni Arbonès (no necessita presentació) 1:53:50
2on. Ramón Curto 1:55:50
3er. Toni Calderón Guillén 1:58:10
......
51è. Xavi Aguiló (O.T.) 2:29:07
ALTRES NOTÍCIES
IRONTERRA
Dissabte 11, el nostre company Marc va quedar 6è en la combinada i 2on a la cursa a peu de la Triplex Ironterra de La Ràpita.
MARATHON DU MEDOC
En Xavi, Esio i Lourdes van participar també el dissabte dia 11, a la Maratho du Medoc (sud-oest de França). Aquesta marató té la particularitat que els avituallaments són a base de vi, i l’objectiu no és la marca, sinó aconseguir arribar a l'avituallament del km40 per poder tastar les famoses ostres de la comarca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)