Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dimarts, 30 de juny del 2009

1a COMBINADA ERMITA ST JOAN (MONTBLANC)

La parella d'obridors que el dia de sant Joan van participar en la pujada corrent, diumenge van repetir però amb BTT. Aquestes en son les respectives cròniques.

El Pere ens relata:
Desprès d'una setmana on vaig portar la bici al Decathlon per revisió canvi i sols un entreno bttero pujant Castell Escornalbou (k dur!). Em llevo a les 07:20, tard per ser dia de cursa, però aquest de BTT no matinen gaire! Vaig a la fleca, i com encara no estan els croissants grans, me'n menjo 6 de petits i un cafè amb gel, avui provarem els efectes.
Recullo a Toni i cap amunt, arribem d'hora, recollim dorsals, ens donen la bossa de regals una mica pobre, a millorar per l'any que ve. Entre els gairebé 60 participants, em trobo a l'amic de Montblanc que estarà força més fort que jo. I l'organització em diu que sols som 9 per la combinada. A les 10:15 es dona la sortida "neutralitzada", però que jo no puc seguir i em quedo de la meitat enrera, però quan el terreny comença a mirar amunt, vaig progressant poc a poc. Abans trobem 2 "avariats", un pq ha caigut i es posa mal a l'espatlla i l'altre pq ha punxat i esta canviant el pneumàtic.
Així que arribem a la Pasquala, que serà la pujada del dia, i osti si serà dura, vaig adelantant a algun ciclista poc a poc, i comparteixo el plaer amb uns altres 2 que van pel meu voltant. Però en una de les rampes, al creuar buscant el camí bó, he de posar peu a terra, i pujo caminant uns metres, cosa que aprofitaran els 2 rivals per recuperar el terreny perdut i adelantar-me, pujo com puc, 1er intent d'arrencada, res, 2on intent i ja torna a funcionar el binomi home-màquina, amb patiments i suors, aconseguire atrapar i avançar un dels ciclistes, però no l'altre. Temps final 46', posició 17, i 2on a la classificació combinada amb la cursa a peu, darrera de l'amic de Montblanc, que si li havia tret 1,5 minuts a peu, avui me n'ha fotut 4 en bici.
Espero el Toni, arriba amara't de suor i patiment, això si havent complert amb la pujada criminal. Refrigeri i cap avall, esmorzar d'entrepà i geladet, i recollida del trofeu.
Salut i ara a tornar a la cursa a peu, que és lo meu! [by Pere]

El Toni ens relata:
Aquí va la crònica de la prova que tanca les dues combinades d'aquest juny a Miramar i Montblanc.
Quan anem a recollir els dorsals una persona de l'organització ja ens avisa que aquesta pujada és una "miqueta" més dura que la de Miramar i ja us dic que tenia raó.
El circuit i l'entorn són molt macos, però els 12kms de recorregut es converteixen en una trencacames que fa que t'exprimeixis al màxim en tot moment, i que no dir de les rampes de la Pascuala, jo les vaig veure de ben a prop doncs vaig tastar dues vegades les pedres del camí i no pas baixant sinó pujant, portava massa dures les fixacions dels pedals automàtics (ara ja les he afluixat) i a la que em trobava una d'aquestes rampes guapes, amb tot de pedres i la terra desfeta, jo estava tan maduret que quan intentava treure el peu del pedal ja era a terra i apa un altre cop cap amunt que no ha sigut res.
Al final l'esforç va ser recompensat amb el cim a l'ermita de Sant Joan on el primer a creua l'arribada va ser el petit dels Carnicer, el Jordi, i on el Pere va aixecar una copa com a 2on classificat de la combinada, jo ja em vaig sentir prou satisfet arribant encara que sigui darrera de tota aquesta colla de màquines.
Fins la propera!!! [by Toni]


+ INFO

divendres, 26 de juny del 2009

17a PUJADA A L’ERMITA DE ST JOAN [9,3KM D+330m]

El dia de Sant Joan pel matí, els pocs obridors que no tenien ressaca de la revetlla, van participar en aquesta prova de Montblanc. Els únics obridors a la línia de sortida van ser el Pere i el Toni, amb o sense ressaca.

El Pere que està a l’última, ha fet arribar la crònica a l’editorial per SMS, o sigui que serà breu.
“Avui toca sols 1 croissant. Surto amb grup nombrós capdavanter, però al km1 veig que no és el meu ritme, em deixo i faig la meva cursa pujant 2 posicions”.[by Pere]

El Toni, ha utilitzat la via més habitual, el e-mail, o sigui, que serà més explicatiu.
“A les 9 comença la cursa a la plaça major de Montblanc i surto l'últim amb el meu amic Lluís, anem al nostre ritme sense apretar perquè sabem que la pujada final posarà a tothom al seu lloc. Anem avançant gent que han sortit més forts del que podien i amb els quilòmetres i la calor es comencen a fondre. Després d'una primera part de la cursa corrent pel bosc (molt maco) sortim a la carretera que s'enfila cap amunt i aquest és un tram que es fa dur, després tornem a agafar pista i pràcticament ja no deixarem de pujar fins a l'arribada a l'ermita de Sant Joan.
Un cop acabada la cursa estem una estona per dalt gaudint de les vistes i després baixem a esmorzar pa amb tomàquet, embotit, vi i cafè. Ens donen una samarreta tècnica de record i ara a preparar per diumenge la 1a pujada amb BTT que organitzen ells mateixos. A veure si el Pere aquesta vegada no fa de MacGyver amb la bici la nit abans i pot fer un bon paper.
A cuidar-se!!!”. [by Toni]


Classificacions, fotos, informació i inscripcions a la cursa de BTT d'aquest diumenge:
I COMBINADA CURSA I BTT A L'ERMITA DE SANT JOAN

dimecres, 24 de juny del 2009

MONTSERRAT-REUS [100KM]

El passat dissabte dia 20 és va celebra l’edició 20 d’aquesta emblemàtica prova de llarga distància.
Els obridors que es van afrontar al repte van ser el Roberto i la Txell. La prova els va portar a coincidir en la meitat del recorregut, moment en el qual, van començar una tasca d’equip i van aconseguir acabar la prova amb una gran marca 13h47m, essent dels primers 15 participants arribats, i la Txell la primera noia. Tota una gesta.

La Txell ens relata:
Ring, Ring, kikiriki !!!!!!

Sona el despertador a les 6:15 del mati, uff!!!

Quin pal! On vaig amb aquestes hores? s’ha de tenir ganes aixecar-se per anar a caminar 100 km!

Preparo les bosses i me’n vaig pitant, volia ser puntual. Els de la organització em feien el favor de portar-me amb cotxe perquè vaig quedar-me sense tiquet de bus. Quin despiste estic feta!!! No em tornarà a passar més!

Abans de començar la XX marxa de resistència de Montserrat- Reus, que per mi era la cinquena, el meu objectiu era fer menys temps que l’any passat, em conformava amb una hora menys!! Jijiji que friki!

Abans de començar em van donar ànims des del Puigmal -que faria jo sense la meva floreta!!- i la nit anterior, des del pàrquing del cremallera de Núria.

Per fi son les 12 del migdia, només començar ja estic corrent, això no pot ser Txell!!! Que tens 100 km per davant........ però ja afluixaré! Arribo al C1, a Piera, nomes porto 12 km, però estic be!! I decideixo tornar a trotar, fa molt de sol, però es suportable, m’hidrato be per no agafar cap “pajarito” i al C2, em diuen que soc la primera noia, com mola!! Em bec una coca-cola (ordenes de los cracs), agafo fruita, faig de comecocos i a seguir......

M’animo més encara fins al C4!! Allí em retrobo amb el Roberto, no pot ser... Què li passa? Té molèsties al bessó, diu que li fa coses rares, ai ai ai..... Li dic que vingui amb nosaltres, així es recuperarà i s’animarà. Efectivament, es va recuperar.

Pujant al C5 a Montagut, vaig parlar amb el meu pare, i como no!! Vaig començar a riure i li vaig dir on era... va al·lucinar!!

Son les 8:30 h de la tarda, arribo a Santes Creus al C6 i es de dia!!!!! que fort!!! No m’ho crec ni Jo!!!

Em retrobo amb els meus pares i els “compis”, que els havia perdut a la baixada. L’únic que m’espera es el Roberto, que servicial!!!

Em canvio les bambes, m’alimento una mica, bec coca-cola, i a tirar millas...............

Arribem Alió al C7, segueix sent de dia!!!! però em poso el frontal (no trigarà a fer-se fosc). Em noto una mica tocada, però segueixo igual: “no hay dolor y si hay, te jodes”.

Sortim del poble caminant, però el Roberto no para de dir-me: “ya queda poco Txell!!!” i comencem a trotar.

Al C8, Vallmoll, arribo animada, amb ganes d’acabar. Segueixo els passos dels meus ídols, una mica de coca-cola, alguna cosa per la panxa i cap a Vilallonga!

Allí hi ha la Jorgina (una amiga de sempre), que em fitxa, alimentem la màquina, però no badem massa.

Els últims 12 km, se’m van fer bastant pesats, gràcies al Roberto i als dos angelets que tenia al cap des del principi de la marxa, que em deien: tu pots, tu pots!!!

Vaig realitzar els 100 km en 13:47 minuts, conjuntament amb el Roberto.

PD: “Si jo patia, els demés patien encara més” [by Txell]

Crònica del Roberto

dilluns, 22 de juny del 2009

20a PUJADA A MIRAMAR AMB BTT

El Pere ens relata:
Hola, ja estic de vacances i faré una crònica "curta" però clara.
Dissabte 23h, em poso per 1er cop a la meva vida a tocar el desviador de la cadena de la MTB que em rosava la cadena, finalment ho deixo com hem sembla.
Diumenge 6:30. Menjo 2 croissants, i cap a Reus a buscar el Toni, arribem a la sortida agafem dorsal i petard i arranca tothom com si s'acabes el mon, em quedo posicionat poder en les posicions 40 d'uns 100 i pico, i començo la remuntada pel pla, on no és el meu terreny, km1, pujo a plat gran i s'em queda trebada la cadena entre plat mitja i gran, m'aturo, m'adelanta gairebé tothom ,i desprès de suors i "mala ostia" aconsegueixo desenganxar la cadena i arrencar de nou, ara forçant la maquina, fins al km 4, quan ja torno a estar avançant posicions seriament, que se'm repeteix la situació, apreto fort els pedals i la cadena peta, no porto tronxacadenes. Passa el Toni i em diu si em pot ajudar, li dic que si no porta tronxacadenes que segueixi i ànims!. Ara ja ha passat tothom, arriba el cotxe escombra i tampoc porta res. Carreguem la btt, i faig la pujada a Miramar en 4 x 4!!! Recollim un noi que estava vomitant a les pujades fortes, això si que es passar-ho malament! Finalment, arribem al poble, em trobo al Toni, i un dels ciclistes em diu que té tronxacadenes i s'ofereix a arreglar-ho. M'arregla la bici, i vaig cap a l’entrepà, gelat, cerveseta, i donuts. I la samarreta tb, quin èxit ;-) El Toni us enviarà la crònica i la foto, doncs ell si que ha estat en la batalla, de les pujades infernals!!! Per mi serà un altre any! Salut. [by Pere]

El Toni ens relata:
Bones,
Jo ja li vaig dir al Pere la nit abans que millor no toca res, però volia posar la bici a punt i la que va liar ;-P
Valls a les 8:15: Baixem les bicis del cotxe, anem a buscar el dorsal, fem el pipi de rigor i quan anem a escalfar abans de la sortida el Pere no troba les claus del cotxe, ja no començava massa bé la cosa per a ell.
A les 9 la cosa comença i el Pere surt dels primers i jo per la cua del grup, però després d'una estona el Pere m'avança com una moto, ja havia tingut la primera pana i poc després el torno a veure al marge i ja no tornaria a pujar a la bici. Jo continuo i com surto del darrera vaig avançant alguns ciclistes i malgrat que el terreny en la primera part no era dur, les ratxes de vent en contra anàvem fent pupa. Quan arribo a la part final on es trobava pràcticament tota la pujada el meu objectiu era no posar el peu a terra fins a l'arribada, i així ho vaig fer, excepte a una de les pujades inicials on ja hi havia gent que caminava amb la bici al costat i en una d'aquestes un noi no es va posar al costat del camí a temps i vaig caure a camera lenta darrera seu (els pedals automàtics no en van ajudar massa). Les rampes continuen i vaig passant ciclistes i em trobo millor del que pensava, al final la cursa se'm fa curta i a l'arribada fins i tot em llanço a esprintar.
Al baixar al poble de Miramar trobo al Pere i ja té la bici arreglada, anem a buscar la bossa i endrapem el fato i amb la panxa contenta baixem cap a Valls i tornada a casa. L'organització molt bé i destacar que l'itinerari estava molt ben senyalitzat als punts conflictius i les classificacions penjades a internet la mateixa tarda. [by Toni]

divendres, 19 de juny del 2009

CAP DE REC [51 km 3100D+]

Divendres a les 8 de la tarda, pugem a la Nave Nodriza del Xavi en direcció Cap de Rec, el viatge es fa una mica llarg (encara que jo passo la meitat dormint).
Arribem a les 11 de la nit, el primer que fem és preparar el mega sopar (pasta, pasta i pasta), i ens posem a fer nones.
Sona el despertador a les 5, una hora abans de la sortida!!!!!!!!!
Però no se com s’ho fem però sempre anem amb el temps enganxat al cul, de fet si que o se, com que anem saludant a tots els “compis” al final sempre tenim que acabar corrent.

A les 6 amb punt sona el xiulet, i començo a trotar, jo abans això no ho feia, que m’està passant????? Això d’anar a fer entrenos amb els cracs, funciona!!! No paro fins arribar al poble de Viliella, on hem trobo amb una cua, i como no!!! començo a xerrar i a riure amb els altres marxaries, finalment em fitxen, allí em retrobo amb el meu súper compi de UEC Anoia, en Jordi, en Joan de terrassa i un compi seu. Anem amb un ritme bastant fort i decideixo afluixar una mica, i al C.2, els deixo.
Lo que vull es gaudir del meravellós paisatge i que la muntanya em parli, escoltar-la, ja que vull formar part d’ella !!!Oh, que bonic es tot!!.
Començo a pujar on em retrobo amb la Natàlia, el Xavi de Sabadell i el rústic, m’ajunto amb ells on agafo un ritme bastant fluid, i a la vegada alegre, ja que no paro de riure i xerrar, es tot un personatge aquest home!!! Reomplim el bidó a la Font de la closa, i comencem a trotar a les baixades, ens trobem alguns repexons però anem fent, i així fins arribar a Les Escaldes, em retrobo amb gent coneguda, però no m’entretinc gaire,i em menjo un plàtan, una mica de fruits secs i molta, molta aigua, vaig a reomplir el bidó a la font on allí em trobo a l’Enric, faig 4 fotos i cap amunt que fa pujada, i els hi dic que ja m’enxamparan pujant i començo a tirar, per mi a qui comença la marxa, (porto dies pensant amb aquesta pujada, i lo que vaig patir), me la prenc amb calma, com diu el “tio bueno”, s’ha de començar com un vell i acabar com un jove. Al començament de la pujada em retrobo una altra vegada amb el rústic i els altres, i a més a més amb l’Enric i en Jaume i la Txell de telecos, primerament tots em passen i jo vaig fent, recordo que era molt llarga i em reservo. En sec el meu cos s’encén el turbo, bum, bum i........ començo a pujar a pujar.
Ara si que mola!!!! Torno a retrobar-me amb la gent i començo a fer de comecocos, jiji jiji, ara ja ric sola i m’ho passo be. I així fins arribar al refu de Perafita, omplo ràpidament el bidó, i m’enfilo cap a la última pujada, on torno a fer de comecocos, ñam, ñam, que bons!!!!
Fi de pujada on m’espero una mica a dos compis que tenia darrera per a que em facin una foto. Ara ja canvio el xip i em poso les piles, ara ja es tot baixada, intento baixar lo millor que puc, arribo al control, fitxo i me les piro, nomes em queden 8.5 km.
Sento una veu, que em diu Txell, Ostres!! Si es l’Antoni Buqueres, no pot ser!!!! Pobre, li han agafat unes quantes pajarés, l’animo, i anem junts, mes endavant em torno a retrobar amb el Jordi Ponts, i pel que queda,decideixo acabar la marxa amb bona companyia, i vaig amb ells fins arribar al refu de Cap de Rec, amb un total de 9 hores 30 minuts. [by Txell Martí]
NOTA; (Dissabte; Marxa del Cap de Rec) + (Diumenge; Entrenu recuperatiu i estiraments per uns quants cims d'Andorra) = Ultramalalts.

dijous, 18 de juny del 2009

3a CURSA DE CAPÇANES [13,7kM D+460m]

La Mar ens relata:
Em llevo a les 7:45h i em poso el “traje de faena”, carrego amb la motxilla i vaig a buscar la rana(cotxe) direcció Capçanes, no sé molt bé com s’hi va i evidentment em perdo i faig cap a Móra la Nova, crec que m’ho he passat, torno direcció Reus i per fi un entradero que hi fica Capçanes. Sort que havia marxat d’hora de casa…..
Arribo, agafo dorsal i començo a xerrar amb alguns coneguts, per cert hem preguntaven on era la resta dels O-T. A les 10:00h comença la cursa, bufffff!!!! Com apreta el sol, inserible, fins al km 6 pujadeta progressiva i a partir d’aquí tot baixada on adelanto a 5 noies que m’havien passat en la pujada, i a vall que fa baixada!!!!! fins arribar al km 13,7 passades 1h:27min arribo a meta, començo a veure aigua, aquarius, aigua i aigua, què bona que està quan és té set, hem vaig a dutxar i a esperar que facin l’entrega de premis, on per sorpresa meva em donen copa per haver quedat segona de la meva categoria, no està mal!!! agafo la rana i marxo pitant cap a treballar, fins la pròxima!!! [by Mar]




Resultats del obridors:

Jordi Correig.....1h17m
Mar Alsina.....1h27m
Mercè Sanchez.....2h26m
Raul Masip.....2h26m
Oscar Solé.....2h26m






dilluns, 15 de juny del 2009

28a PUJADA A MIRAMAR [11,83kM D+580m]

El Pere ens relata:
Dissabte: Toni i jo agafem calories, fent 2 tast de vins (Monsant i Priorat) Tastant 19 vins en total. Desprès ho acompanyaríem anant a fer unes braves i pebrots del "padron".

Diumenge: 6:15 sona el despertador, compro croissants i me'n menjo un i mig, que tinc 2 hores pelades per fer la digestió. Vaig a Reus, on ens ajuntem 2 cotxes, Toni i Lluis, i en l'altre jo. Quedem amb l'Albert (Cervatillo) a mig camí i ja som 3 cotxes , que pugem al poble de Miramar on deixarem 2 cotxes per la baixada i evitar tenir que fer-ho a peu amb la calor del migdia i l'arengada a la gola. Baixem tots amb l'Albert a la recollida de dorsals i sense gairebé escalfar i justos per desallotjar pes, qui vulgui que ho entengui :-P, ens plantem a la sortida on ens saludem amb el Miquel que corre a casa. Tot i la calor previsible, fa un airet que refresca una miqueta, però minuts abans de la sortida, ja surt el sol i pinta calor xafogosa. Tret i a córrer, els 1ers km, avanço fins al grup on hi van del 3er al 10è, veig que no puc i els deixo escapar, al poc em passen el Miquel i un amic, i penso, “osti que van forts”, jo a lo meu, competeixo contra el meu jo de fa 2 anys, amb el forerunner indicat-me que vaig més de 100 mtrs darrera i augmentant. Al 1er avituallament, amb la boca seca, em donen un got mig buid :-/, me'l bec i avanço al Miquel i companys, i seguiria sentint les passes, la respiració, i la presencia darrera meu durant uns kms. Arriba la 1era pujada forta, aquesta asfaltada i calorosa, i aquí sembla que agafo una mica de distància, em giro i veig 3 corredors que venen a veure si m'agafen. No em giraré més, per no estresar-me. Al contrari, dels 2 que porto lluny davant, un es despenja, i poc a poc vaig a per ell, finalment l'atrapo i el deixo, l'altre noi, el Joan de Sta Coloma de Q, és amic meu i company de competicions, actualment , amb un nivell un punt superior al meu, i ja se que si no afluixa no l’agafaré, en les rampes fortes per camins, que ho són i molt, vaig distanciant-me dels perseguidors, i estic en terra de ningú, i ja sols competeixo contra mi mateix.Paso per Miramar, on ja tenen les arangades preparades i fa una olor a menjar, que t'aturaries, però segueixo cap a la pujada final a les antenes. Arribo uns 80 metres darrera el "meu jo" i fent 30'' més que fa 2 anys, i en 7ena posició. Al poc arriba el Miquel, que també ha fet molt bona cursa i l'Albert trepitjant-li els talons i cada dia més fi. Posteriorment, arribaran el Toni i el Lluis, que han fet un tandem amistós i han superat la cursa amb escreix, superant els moment difícils provocats per les pujades i la Calor.

Resum: 4 Obrint Traça, i un futurible, entre els 100 primers d'una cursa de 254 corredors. I 3 entre el Top 20, llàstima que no hi hagués classificació per equips. Posteriorment, cervesetes, llesques, arangades, pernil, iogurt i cafè! Em vaig quedar a una posició del 2on per categoria i de la copa, que se l'emportà el Joan, al qual acompanyo amb el cotxe a la Sortida, ens despedim i fins la propera. Ens vam trobar alguns corredors corrent ctra avall, amb una calor que no vegis. No tots podem ser ultres ;-)

PD: Ja tardeu a enviar cròniques de Capçanes i Cap de Rec. [by Pere]

Tota la info, classificacions, fotos, etc...

dijous, 11 de juny del 2009

CARROS DE FOC

Com no n'he tingut prou [Xavi] i tinc ganes de més i més doncs ja he pensat per fer el Carros de Foc en plan caminata (3 dies)

El recorregut pensat és el següent:

Divendres 26 Juny : Sortida per la tarda amb cotxe fins presa Cavallers i dormir alli o al refu de Ventosa i Calvell (2200 metres alçada) (1 horeta i mitja a peu caminant)

Dissabte 27 Juny : Aixecarse d'hora esmorçar i caminar. Ventosa-Llonch-Colomina-J.Ma. Blanc ( és una bona caminata, qui vulgui qui pugui pic de Saburó opcional)

Diumenge 28 Juny : Esmorçar i caminar: J.Ma.Blanch-Mallafré (per coll Monastero)-Amitges -Saboredo - Colomers (Pic de Peguera 2990m opcional)

Dilluns 29 Juny (Sant Pere) : Caminar : Colomers - Restanca - Ventosa i Calvell - Cotxe i cap a casa (Pic Montardo opcional)

Els pics són opcionals, sinó mentres es fa esmorçar i descans.
Hauriem de reservar els refugis, així qui tingui intenció de fer-ho que parli aquesta setmana !!

Aneu actualitzant llista als COMENTARIS o per mail a obrinttraca@gmail.com, el dilluns trucarem als refus per reservar, es a dir, qui vulgui abans de diumenge, i sino doncs que truqui ell mateix als refus per reservar.
Pel forfeit doncs ho fem ilegal, ilegal vol dir que no ens sellaràn i no tindrem la samarreta al acabar, res més.

Si els refus estàn a tope ho haurem de fer en plan LEGAL, ja que Carros de Foc es una empresa que te places reservades sempre i aixi tindriem lloc.
Pel tema recorregut m’ho conec força , variants incloses, aixi que no patiu.
LLISTAT INSCRITS = a dins de comentaris.
1-Xavi (del 26 al 29)
2-Marcus (del 26 al 29) + PACK CIMS
3-Mar (del 26 al 29)
4- Imma ( del 26 al 29)
5- Ester (del 26 al crec que 29)
6- Jaume (del 26 al 29)
7- Txell (26 al 29)
PD: Els cims només aptes pels boigos que es preparen Andorra, ja que la intenció es fer-los mentres els demés arriben als colls, que sinó s’allargarà molt. Sense cims ja es prou dur.

No sé si teniu intenció de fer-ho amb el forfeit o no? Jo com la majoria, si voleu ho fem legal o ho fem clandestí.


I aquest cap de setmana a la Marxa del CAP DE REC

FREDES-PAÜLS + REUS-PRADES-REUS < 24 HORES

Molta gent ahir a la Reus-Prades-Reus us vau preguntar perquè el Xavi no va lluitar el títol de primer classificat de l’any passat. Doncs té una explicació molt fàcil i aquest n’és el principal motiu.
Aquest any, amb l’agenda plena d’activitats, es va donar la circumstància que coincidien al mateix cap de setmana les marxes Fredes-Paüls i Reus-Prades-Reus.
La primera comença a Fredes a les 6 de la tarda del dissabte i és una marxa "nocturna".
La segona comença a Reus a les 6:30 del matí del diumenge.
Observant aquest fet, li vaig proposar al Xavi si era possible fer les dues en menys de 24 hores. Va aixecar la sella, i va dir, “cap problema”. Doncs ja tenim el repte a punt. Els malalts a participar érem jo (Joan), el Xavi i el Marc. Finalment per esdeveniments familiars i taules electorals, només ho va poder provar el Xavi.


Dades del repte “Fredes-Paüls + Reus-Prades-Reus en menys de 24 hores”.
Distància total = 105 km
Desnivell positiu = 4.100 metres.
Hora inici = 18:00 del 06 de juny de Fredes.
Termini màxim = 18:00 del 07 de juny a Reus.

RESULTAT:

Hora d’arribada a Reus 13:40 del 07 de juny. Temps total 19h40m = repte assolit. Temps total en cada marxa de 5h14 + 7h10 = 12h24.
A veure si l’any que ve tornen a coincidir i li podem rebaixar el temps.

XAVI FINISHER DE “I FREDES-PAÜLS + REUS-PRADES-REUS <24h”
Tota la informació

LA CRÒNICA DEL XAVI:
Doncs si, aquest any per mi el repte no era fer el millor temps a la RPR (Reus-Prades-Reus), ni tampoc el millor temps a la Fredes-Paüls (cosa que si vaig fer rebaixant en mitja hora el temps de l'any passat). El repte consistia en fer dues marxes d'uns 50km quasi seguides. Bé tot comença a Paüls amb el tradicional passeig en bus des de Paüls a Fredes i petita bronca de l'organització (perdoneu anar així però s'em va passar reservar!!!). Bé a Paüls Oscar Piñol em dona el seu dorsal i em fa sortir amb ell però va molt fort, aixi que calmo el ritme, el Marc va prudent però molt finet, i en sec en una pujada per pista em canvia el ritme i se'm va escapant, fins que s'equivoca, els aviso i els adelando, aixi anem fent junts fins la cosa del vidre on m'equivoco jo i me'n vaig al reves durant un parell de minuts, m'en dono compte i giro però ja veig que al Marc ja no el trobaré i com sabia que venia demà, afluixo una mica el ritme i vaig fent km, al refugi les clotes inclòs em prenc un cafetó, ja que estava plovent i tenia les mans ultracongelades, feia un fred espectacular, surto i a correr, fins que para de ploure i m'ajunto amb Damià anem tirant i ja a la última baixada a sac per senderó super tècnic de nit i tot mullat, el que més m'agrada,jeje, i deixo enrere a uns quants, fins a Paüls on arribo molt sencer a les 23:14, el Marc ja m'espera i l'Esther i el Jaume han hagut d'abandonar, l'Esther li falta entreno i els genolls no li han aguantat (aiiii que les preses no són bones....més cap i menys cames). Bé esperem i esperem les cireres fins les 122 i pico, i al final agafo la furgo i a conduir fins a Montbrío on arribem quasi a les 2 del matí, em poso a menjar alguna coseta i cap a dormir, a les 5h30 sona el despertador, (he dormit 3h30min) i de peu, em poso unes altres bambes seques i cap a Reus, aqui fotos i sortida, faig una mica d'esprint i em coloco primer amb el Joan, jeje, penso que encara em podria fotre al davant, però li vaig dir a la Txell que li faria de llebre, aixi que a cumplir( objectiu 7h a 7h30min) a crta. Castellvell agafo la Txell i li començo a marcar ritmet, li ensenyo que s'han d'evitar els bordillos de les aceres (menys esforç en un pas al principi = més força al final), i anem tirant, picarany tot corrent i coll de la batalla tot corrent (primer objectiu cumplert bé). Ara pujem la mussara tot caminant (l'any passat tot corrent), i li marco un caminar fort, anem fent grupet amb uns quants, arribem als mutllats, on tornem a correr, i a correr fins cruilla de capafonts, ara baixada a Prades amb alguns tobogans on la Txell ja va "pajarito", (quan apendrem a portar gels i a menjar adient per una prova???), als avituallaments li faig engullir menjar amb sucres a fons, i liquid, aquarius i fruits secs, ai ai ai, amb el menjar se'ns van escapar les 7h, però anem fent carretera de Prades i encara arrastrem una mica la pajara, baixem a la Febró bé, i aqui la pajara de la Txell aumenta, al avituallament de Mussara pastissets i barretes, baixant les Tosques es nota que a menjat, té gasoil un altre cop, i arribem a Vilaplana com a nous, menjar, i cap l'Aleixar, menjar i cap a Reus per pujada als diposits caminant, i després a correr fins a Reus, la Txell vol caminar, però li obligo a correr, i s'arrastra, fins que per fi comença a correr, separa cos de ment i comença a correr bé inclòs tots els repetxons, ara si és una ultrarunner penso, jeje, i ella va amb el pilot automàtic, com s'ha d'anar, fins entrada triunfal a Reus amb 7h10min.
Jo amb molt bones sensacions, amb ganes de més tota l'estona, tot i alguna petita molestia però res que no és podes soportar bé.
Repte aconseguit i amb bon resultat, a més em noto molt bé de cames passats 3 dies!!!!
105 km i 4100metres positius en 12h24min i molt superable per qui ho vulgui intentar....[by Xavi]
LA CRÒNICA DEL MARC:
Dissabte 6 de Juny a Fredes.
1:00pm Hem preparo el tuper amb arròs a la cubana i atun, agafo la bossa i marxo cap a Cal Xavi Solé.
1:30pm Aparco, pujo a casa del Xavi hi hem menjo l’arròs, ell havia acabat de dinar perolo de pasta.
2:00pm Pugem a la Nave Nodriza d’en Xavi i posem rumb cap a Paüls, allí agafem el bus de l’organització fins a Fredes, per una carretereta estreta, sinuosa i amb molta pujada que ja forma part de l’aventura de la marxa (un any a una conductora li van haver de treure el bus atrancat en un revolt).
6:00pm Sortida de la Fredes-Pauls, amb 48Km per endavant, arranquem amb un ritme encabritat pels components d’eixes terres tortuoses. Arturo Sanz i Narcís Querol se m’escapen lleugerament....Ells ara son el meu punt de mira, ja que sempre arribem a la par, tot i que els principis de les curses jo sempre soc mes lent i després recupero sense acabar de passar-los....Tot arribarà.....
- Hem mantinc amb en Xavi a bon ritme, en una cruïlla ens despistem uns quans i en Xavi ens crida per darrera i remuntem cap al camí correcte. Incrementem un pelet el ritme per tornar a enganxar el grupet d’en Xavi. En agafar-los entrem en una zona rodadora però força tècnica on el Xavi es posa al capdavant del grup repartint gerra, estirant-lo......
- Jo a la cua, aguantant el tirón sense deixar-los marxar....
- Pista rodadora de baixadeta on el personal comença a tirar coets al Km15.....En Xavi i jo seguim a ritme, però sense eufòria, les curses es guanyen a la línia de meta, aquí anem dels 20 primers.
- Arribem al control, jo el faig ràpid, hem trobo bé i portem una mitja molt bona....En Xavi omple el bidó i es queda un pel enrera.
- Comença la pujada mes forta de la marxa, “LO CARO” senderó sinuós que va guanyant alçada, pujo caminant a ritme i atrapo a un parell de corredors que comencen a fer “fuego de paja”....
- Arribo al Caro, agafo un pastisset, plàtan i tiro, en passo a un parell mes entretinguts al control, que m’agafen la roda i poc a poc van despenjant-se de madurs....
- Es posa núvol, comença a ploure hi ha fer vent huracanat que ens deixa un pel gelats, seguim corrent perquè no ens agafi un jamakuku, un parell de turons més i cap avall a Paüls, amb 1000m de desnivell negatiu de sendera a plena nit i entre la vegetació mullada i terreny relliscós, aquí es troben a faltar els lúmens del frontal......Finalment 3Km d’asfalt on hem passa l’Amed (1h10’ en mitja) que s’havia perdut...Aprofito el rebufo d’aquell ritme admirable i finalment meta a Paüls amb 4h 52’ i 7º posició, només a 3’ de l’Arturo hi ha 8’ d’en Narcís.
- En Xavi, tot i no trobar-se en bon moment de forma, aconsegueix la 13º posició amb 5h 14’, amb el dorsal de l’Oscar.
- Després d’una marxa fantàstica, amb organització impecable. Comprem bones cireres d’eixa terra i capa a casa a canviar-nos de traje per a la Reus-Prades-Reus. [By Marc]

dimarts, 9 de juny del 2009

REUS-PRADES-REUS [55,4KM D+1.735m]

Un any més ja ha arribat la R-P-R. Feia temps que l’esperàvem, per poder lluir els nostres colors a la nostra ciutat. Com era d’esperar, erem un grup bastant nombrós d’obridors i sobretot de participants 790!!!! tot un rècord. No sabia que hi hagués tanta gent amb ganes d'afrontar un repte com aquest. L’any que ve a pels mil.
Destacar els fantàstics resultats de l’equip. L’Isma a toca del pòdium virtual, jo a 7 minuts de l’Isma, les nenes OT finishers amb fantàstics resultats, Txellultra 7h10 i Mar 7h55. L’Antonio amb 6h40 sembla que ha posat fi a la lesió que arrossegava. El Xavi amb 7h10 no està gens malament considerant el dissabte de relax que va fer i l’Oscar, novell amb marxes, un temps de 8h27. A tots felicitats i segur que me’n deixo un grapat perquè a la sortida estava ple de gent amb el nostre uniforme que no coneixíem (Senyal que agrada l’equipació). A veure si canviem els estatuts del club i dediquem els entrenus dels dimecres a presentar les noves incorporacions i de pas, fer una prova d’accés amb l'instructor jabalí.

He intentat fer una crònica col·lectiva però o la gent no en té ganes o estan entrenant. Jo us deixo la meva i a veure si algú més s’anima a escriure la seva experiència. [by Joan]

El Joan ens relata: Tenia ganes de repetir l’excursioneta ja que l’any passat va ser la meva primera edició i volia saber com anava l'evolució. No tenia molt clar com afrontar-la, si començar fort, si reservar-me..., ja que en els últims entrenus encara em sentia una mica carregat muscularment i la nit del dissabte només vaig dormir 3 hores, degut a la comunió del Pau a Capafonts. La sorpresa va ser a la sortida que em vaig trobar darrera del cotxe de policia solet. Ràpidament em van avançar els galgos a un ritme que gairebé m’arranquen les pegatines. Així la cursa va ser com a la Selva, fortet fins fotre un pet i desprès aguantar i recuperar. El pet el vaig fer a 2 km de Prades. Sort de l’entrepà que em va recuperar i gràcies a què actualment em conec molt, sabia quan podia apretar i quan calia recuperar. Finalment un temps que no me l’esperava, 5h55. 1 HORA MENYS QUE L’ANY PASSAT!!!! Si segueixo amb aquesta progressió, d’aquí 4 anys quan jo arribi encara hi haurà gent recollint el dorsal.... jejejeje

La Mar ens relata: Havia tingut una nit una mica mogudeta, Marc arribava a les 2 de fer la Fredes-Paüls i vam xerrar una estona de com li havia anat, hem diu; molt bé però ens hem mullat una mica, ell es fica a sopar ¡quines hores! Però com tots sabeu no tenim noció del temps quan s’entra en el planeta de O.T, en el qual jo ara m’hi he començat a introduir.
A les 5:50h estic com un clau davant l’Autoescola mateu on hem passen a recollir la family Melgar, arribem a la sortida, la Txell, nerviosa pel seu porta-bidons, el tenia el Xavi i ell encara no havia arribat però com un bon home de paraula es presenta pocs minuts abans de la sortida, tot solucionat.
Enfilo amb la Txell i poc arribar a Castellvell ens separem, és una machine i jo xino-xano caminet a prades, la meva sorpresa és la troballa del Marc als Mutllats, se’m va obrir el cor, sàvia que la seva presència em donaria ànims per poder acabar i així va ser, vaig patir una mica fins arribar als Mutllats, jo no estic acostumada amb aquestes maleïdes pujadotes, però després tot va ser com una bassa d’oli i vaig arribar a Reus molt contenta i orgullosa pel meu resultat tenint en compte que fa 4 mesos que intento córrer i que fa uns 9 anys la vaig fer i vaig tardar 14h arribant a la plaça del Mercadal feta una coca, espero poder relatar més experiències viscudes lluint el color de l’esperança

FOTOS D'OBRIDORS

CLASSIFICACIONS

dilluns, 1 de juny del 2009

MARXA DELS 7 CIMS [58km, D+2500m]

El Marc ens relata:
Diumenge-31 de Maig a la Bisbal del Penedès.

4:15am Sona despertador. M’aixeco i sense esmorzar, ja que encara no hi havia hagut temps material per pair el sopar, agafo aigua i algo de fruita pel viatge.

4:45am Baixo de casa. Al portal ja m’esperava la Txell, puntual com un clau per marxar amb el meu cotxe cap a la Bisbal.

6:00am Recollida de dorsals....On la Txell era mes coneguda pels marxaires que en Kilian....Saludos i mes saludos.

6:30am Arranca el festival, jo surto dels primers, col·locant-me pel davant anem fent la primera pista de pujada forta a ritme alt (3km) al coronar, parlo amb l’altre jo hi hem dic que avui hem vaig dir que m’ho pendria com entreno, divendres ja vaig fer 18Km amb la Mar i dissabte Mussara-Prades-Mussara amb en Toni Arbones repassant el circuit de la Reus-Prades. El ritme d’avui havia de ser suau fent entreno de volum, el ritme fort, no era el correcte, baixo dues marxes i vaig tirant avall... Aprox. al 5Km hem passa l’Adolf Aguiló amb una passa que en fa dues de les meves, saluda hi hem diu adios, veient com ràpidament hem va agafant distància i penso... Com a mínim hem traurà 1h, o almenys aquell ritme era per fer-ho.
Jo segueixo a un ritmet còmode la veritat es que les cames no les tenia gens carregades, però els Kms fan sortir tota la veritat.... als 10min, passa l’Albert Giné, que rodem una estona junts, i al afrontar la següent pujada, marxa.... Al 10Km aprox. hem passa en Jaume Folguera (1ºmarxa Selva) i en Juan José Oliva (2º), van més forts i també marxen.... Segons els meus números ara vaig el 6º, però sense incrementar el ritmet, avui no tocava batalla, hem relaxo i menjo mitja barreta.... Baixant del Cim Montcalm, una baixada molt tècnica m’enlenteix més, hi hem passa un corredor, ara (7º)... Seguint baixant entrem en una zona d’arbusts punxens que hem perdo i faig un campo a través.... Calculo uns 5-10min.... Al arribar baix al control hi ha unes cinc persones que portava darrera que ja sortien.....Ara el (13º), agafo dos mitjos platans, un me’l menjo i l’altre el prenc pel camí, traget de cola hi ha seguir.... Vaig fent i hem trobo còmode, pujo una marxa i poso la 4ª (anava amb 3ª) i vaig atrapant progresivament aquests 5 corredors que portava darrera, més el que m’havia passat a la baixada tècnica, ell, anava mort....Ara soc (7º).
Al 30Km aprox. a mitja pujada del Montagut, mítica muntanya de la Montserrat-Reus hi ha un control, amb síndria entre d’altres, que en prenc 2 talls grans i mels vaig menjant a la resta de la pujada, molta calor i va bé per rehidratar. Baixant, primer sendera i després pista, atrapo a Juan José Oliva, feia mala cara, amb problemes digestius.... En veure que em trobava molt sencer i anava recuperant posicions, a 20Km de meta i només pendent d’un cim, decideixo posar la 5ª.... Soc (5º) hem creixo i aprofito la vinantesa de ke el personal pateix de calor i hem trobo be per anar apretant cap a meta.... Al penúltim control, després de l’últim cim, hem trobo a en Jaume Folguera, no sé si anava bé o malament, però jo, anava com un tiro, el passo i no hem segueix.... Al 48Km, em prenc l’únic gel avec cafeïna de la marxa, combustible perfecte pels 10Km restants..... Creuem una ctra. i ens condueixen a una pista que remonta amunt. Aquesta és de les que a mi m’agraden, quan hem trobo be a final de cursa i les faig totes corrents, se que aquí al rival, li trec temps....(l’Adolf comentava a meta, que la va fer trossos caminant, trossos corrent).
Finalment, última baixada fent ziga-zaga amb els caminants, donant el bon dia per no ser mal educat..... i un final més, molt feliç, amb molt bones sensacions i el patiment just. 6h 5’ i medalla de xocolata.

La Txell arriba la 3º noia, amb 8h 22’, un temps fantàstic, deixant enrrere a tots els seus companys marxaires i treient-se l’espina clavada de Zegama.....
Ens dutxem amb aigua calenta, una mica de pa amb tomaquet i embotit de la terra acompanyat de la rigorosa cerveseta fresca i la vuelta a casa. [by Marc].

La Txell amb lo traje de gladiator saludant als 400 marxaires

Classificacions

Fotos dels amics, Paco, Presi i companyia